(Baixa Cerdanya, segle XIII)
Signatura, potser corresponent a l’autor, que apareix al notable frontal de Mosoll, conservat avui a Barcelona.
Jacobus
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Jacchia, Josep ben
(Barcelona, segle XIII)
Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l’acadèmia jueva.
Jacas, Lleonard
(Empúries ?, Alt Empordà, s XVI)
Metge. Publicà diverses obres de medicina, en llatí, i en traduí d’altres a aquesta llengua.
Izquierdo y García Escudero, Domingo
(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)
Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.
Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).
Ixart i Moragas, Josep *
Veure> Josep Yxart i de Moragas (crític literari català, 1852-95).
Ixart, Gonçal d’
(Catalunya, segle XV – Tarragona, 1433)
Prelat. El 1431 fou promogut a l’arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur.
Fou succeït per l’aragonès Domènec Ram.
Ivori, Joan d’ *
Pseudònim del dibuixant català Joan Vila i Pujol (1890-1947).
Ivern i Arans, Joan
(el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)
Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.
Ishaq Nafusí
(Illes Balears, segle XIV – Bugia, Marroc, segle XV)
Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador des del 1359.
Perseguit el 1391 per l’onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d’Àfrica, on continuà els seus estudis científics.
Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya
(Illes Balears, segle XII)
Governador almoràvit de les Balears (vers 1165-vers 1183). Succeí al seu pare després d’un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península.
Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències.
El seu fill i successor, Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya, reconegué la sobirania almohade.
