(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Músic. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell i de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Escriví obres per a veus, d’una gran qualitat.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona.
És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic al servei de Jaume II el Just. En 1308 fou encarregat d’una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l’atac a Almeria.
(Catalunya, segle XVIII)
Urbanista. Era capità de galeres. És autor d’un projecte d’urbanització de la ciutat de Madrid fet el 1737 i dedicat al rei.
(Sicília, Itàlia, 19 desembre 1406 – agost 1407)
Únic fill de Martí I el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de trastorns causats per la dentició.
La seva desaparició seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produïren l’extinció de la successió directa del casal de Barcelona.
(Barcelona, segle XVII)
Músic i frare benedictí. Estudià a l’Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632.
Entre els seus càrrecs dins l’orde destaca el de prior de Nàpols.
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1845 – Barcelona, 29 desembre 1910)
Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l’Argentina.
És autor d’un bon nombre d’obres per a l’ensenyament escolar.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1781 – 1846)
Monjo de Montserrat. Germà de Pau. Es formà a l’escolania de Montserrat. Prengué l’hàbit de l’orde el 1811.
Destacà com a violinista i violoncel·lista.
