Arxiu de la categoria: Biografies

Soler i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)

Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.

Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).

Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.

Soler i Llorca, Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 25 març 1923 – novembre 1995)

Pintor. La seva pintura de caràcter neoexpressionista li ha donat èxits notables.

Soler i Llopis, Eduard

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)

Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.

Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.

Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.

El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

Soler i Godes, Enric

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)

Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.

Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.

Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

Soler i Garcia, Josep Maria

2 Respostes

(Villena, Alt Vinalopó, 30 setembre 1905 – 25 agost 1996)

Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d’Arqueologia.

És autor d’una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d’altres opuscles, i una llarga sèrie d’articles a obres col·lectives.

Soler i Estruch, Eduard

1 Resposta

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9 maig 1912 – Carcaixent, Ribera Alta, 18 octubre 1999)

Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch.

És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d’Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D’Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).

Soler i de los Màrtires, Llorenç

Deixa un comentari

(València, 19 agost 1936 – Barcelona, 8 novembre 2022)

Cineasta. Capdavanter del cinema independent.

La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l’obra de Raimon, D’un temps, d’un país (1968).

Soler i de Cornellà, Lleonard

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.

És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).

Soler i Cladera, Cristòfol

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 26 desembre 1956 – )

Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular.

Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol de 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas.

Soler dimití al juny de 1996 i fou succeït per Jaume Matas.

Soler i Bargalló, Felip

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 9 juliol 1710 – València, 6 desembre 1781)

Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l’advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l’Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780).

Publicà l’obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.