(Oriola, Baix Segura, 9 juliol 1710 – València, 6 desembre 1781)
Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l’advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l’Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780).
Publicà l’obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.
(País Valencià, segle XVIII)
Arquitecte. Dirigí les obres noves del rerecor de la seu de València fetes al seu temps.
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
(València, segle XIV – segle XV)
Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum.
El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra.
Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià.
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
(València, 1756 – Madrid, 1786)
Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.
És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
(Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1942 – Madrid, 18 març 2023)
Polític. Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid. El 1968 ingressà com a funcionari al ministeri de comerç exterior. El 1973 fou designat conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la Comunitat Europea.
Entre el 1978 i el 1982 fou director general de política comercial i el 1982 fou designat secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda fins que el 1985 passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea. Entre el 1991 i el 1993 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE. En 1993-96 fou ministre d’economia i hisenda.
En les eleccions generals del 1996 fou elegit diputat al Congrés. Des del setembre de 1999 fou membre de la Comissió Europea responsable dels afers econòmics i monetaris. A partir del 2004 tornà al ministeri d’economia.
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
(Perpinyà, segle XV – segle XVI)
Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503.
Dades dels Països Catalans 