Arxiu de la categoria: Biografies

Arnu, Pere Nicolau

Deixa un comentari

(Mérancourt, Lorena, França, 11 setembre 1629 – Bolonya, Itàlia, 8 agost 1692)

Dominicà i escriptor. Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia (1658). Fou professor a Tarragona durant un any (1658); retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat (1663) i prior del convent de dominicans.

Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país. S’enfrontà també amb els jesuïtes contra els quals publicà un pamflet el 1663. Passà a Roma i finalment a Pàdua.

Les seves obres més importants són la Summa philosophia rationalis, naturalis moralis et primae (Besiers 1669) i Doctor Angelicus divus Thomas divinae voluntatis et suiipsius interpres (Pàdua 1692).

Arnosi, Francesc Joan

Deixa un comentari

(València, 1890 – ?, segle XX)

Artista. A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món.

Excel·lí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries.

Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel, figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall.

Arnau Jofre

1 Resposta

(Rosselló, segle XI – segle XII)

Noble. Fill del comte Gausfred II de Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12).

Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d’edat el fill del comte difunt, Gausfred III, es produí encara una segona regència d’Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d’edat.

Arnau Isarn

2 Respostes

(Conflent, segle XI)

Vescomte de Conflent a la primera meitat del segle XI. Fou el pare de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i aví d’Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú.

Arnau Isarn és, doncs, el cap conegut amb certesa dels antecessors de la casa vescomtal de Bas.

Arnau I de Ribagorça

1 Resposta

(Catalunya, segle X – vers 990)

Comte de Ribagorça (vers 979-vers 990). Fill de Ramon III i de Garsenda de Fesensac, succeí al seu germà Unifred II.

Arnau I de Comenges

Deixa un comentari

(França, segle X – vers 957)

Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.

Arnau de Ripoll

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès.

Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.

Arnau, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 1706)

Pintor. En 1690 féu el retrat de la muller de Carles II, per a la Paeria de Cervera.

Arnau, Josep -predicador-

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1771 – País Valencià, segle XIX)

Predicador. Religiós franciscà descalç. Estudià literatura, filosofia i teologia.

El 1817 fou predicador del rei Ferran VII de Borbó. Va escriure algunes poesies dedicades a la llibertat del rei.

Arnau, Josep -metge-

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1737)

Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l’escola iatromecànica.

A més d’una obra d’interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.