(Catalunya, segle XI)
Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.
Arsinda
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Arsenda -dama, s. XI-
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Ar-Rusafí
(València, segle XII – 1177)
Poeta àrab. Les seves poesies descriuen la naturalesa i els jardins.
Arroyo i Almela, Josep
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
Arroyal, Lleó d’
(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)
Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.
És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.
També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.
Arrando i Ballester, Josep
(Onda, Plana Baixa, 18 març 1815 – Madrid, 15 gener 1893)
Militar i polític liberal. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en la qual ascendí a capità, i en la Segona arribà a coronel i a general de brigada.
Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió (1875), i, més tard, per les seves campanyes el Principat, a tinent general.
Fou diputat i senador pel partit liberal.
Arquers i Jover, Agustí d’
(Cocentaina, Comtat, 30 abril 1734 – València, 14 juny 1808)
Mercenari del convent d’Elx (1749). El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general.
Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. Dedicà també alguns estudis a la història de l’art.
Arolas i Esplugas, Joan
(València, 1840 – abans 1899)
Militar. Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O’Donnell. D’idees liberals, combaté a favor de la Revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins. La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel.
El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada. Més tard, a Cuba, amb el capità general Valerià Weyler, fou ascendit a general de divisió.
Arolas i Arís, Francesc de Paula
(València, 1818 – 1850)
Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d’abundants col·laboracions periodístiques.
Arolas, Joan
(Barcelona, segle XVIII)
Pintor. Conreà especialment els temes religiosos.
