Arxiu de la categoria: Biografies

Arnau, Jaume

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Mestre de gramàtica. Jueu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma de Mallorca, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual.

Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau Montanyans.

Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.

Arnalt, Albert

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1480 – 1545)

Prelat. Essent canonge del capítol de Palma fou nomenat bisbe Pactense. Excel·lí com a predicador.

Són notables les seves obres Cuestión sobre el secreto; cuándo debe y cuándo no velarse i Del modo de conocer las aserciones católicas y heréticas.

Armengual i Nicolau, Joan de la Creu

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)

Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.

A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.

Armengual -varis bio-

1 Resposta

Joan Armengual  (Illes Balears, segle XVI – València ?, segle XVI)  Arquitecte. L’any 1573 treballà a la catedral de València.

Maties Armengual  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Doctor en medicina. Autor d’una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.

Rafael Armengual  (Illes Balears, segle XVIII)  Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae… Raymundi Llulli (1743).

Armengual, Bonaventura

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, s XVI – Palma de Mallorca, 1645)

Lul·lista. Guardià de diversos convents franciscans a les Illes i definidor de l’orde.

Escriví l’Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli (1643), on reivindicà l’ortodòxia de Ramon Llull, De rebus Majoricarum, obra perduda, i l’Epítome del reino baleárico.

Armengot i Colàs, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)

Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.

Armengol i de Folch, Bernat

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1726)

Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.

És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.

Armengol, Ramon

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – València, 1817)

(dit el Vidrier)  Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817).

Descoberta a València pel general Elío i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.

Armengol, Rafael

1 Resposta

(Benimodo, Ribera Alta, 1940 – )

Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal.

Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans.

Cultiva les imatges seriades i l’incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.

Armengol, Nicolau *

Deixa un comentari

Nom amb el qual també és conegut l’escriptor il·lustrat mallorquí Nicolau Llabrés d’Armengol i Ram de Viu (1751-1823).