(Maó, Menorca, 1782 – França, 1860)
Metge. Estudià i residí molt de temps a França, després de fer estades a Mèxic i Mallorca. Deixà inèdit un tractat molt extens de fisiologia.
El 1820 publicà a París unes Reflexions sur l’instinct, et sur la perversion dans quelques maladies.
Veure> Francesc Valdomar (arquitecte valencià del segle XV).
(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)
Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.
Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.
El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.
(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)
Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.
Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.
(Àger, Noguera, 1710 – Catalunya ?, 1753)
Religiós escolapi. S’ordenà el 1734. Es dedicà amb gran fruit a l’ensenyament.
Fou segon provincial de l’orde a Catalunya.
(Tarragona, segle XIV – 1414)
Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona.
En morir, deixà els seus béns per a l’obra de l’altar major.
(Alacant, 12 maig 1843 – Castelló de la Plana, 17 novembre 1903)
Erudit. Arxiver a Castelló de la Plana. També hi dirigí el Museu Provincial de Belles Arts.
És autor de les obres Castellonenses ilustres (1883), Casos y cosas de Castellón (1884), La Virgen de Lidón (1890), i El llibre de la provincia de Castellón (1892).
(Reus, Baix Camp, 1900 – ? , segle XX)
Pintor. Ha estudiat a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Ha obtingut diversos premis.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 27 març 1775 – Madrid, 9 febrer 1843)
Militar i polític. Germà d’Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (febrer-octubre 1822).
Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1773 – Madrid, 30 octubre 1837)
Mariscal de camp. Germà de Lluís.
Fou ministre de la Guerra (octubre 1837) en el govern d’E. Bardaxí.
