(València, 9 gener 1880 – Lugo ?, Galícia, segle XX)
Prelat. Fou consagrat bisbe titular de Quersonès i auxiliar de Toledo en 1924. Més tard fou nomenat bisbe de Lugo.
És autor de formularis parroquials i d’altres escrits religiosos.
(Perpinyà, 1721 – 1787)
Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.
(la Jana, Baix Maestrat, segle XVI – Pata, Filipines, 1602)
Missioner dominicà. Germà d’Andreu. Fou missioner a Mèxic i Filipines.
El 1601 publicà una memòria, dedicada al seu germà, sobre l’estat d’expansió del cristianisme a les Filipines, el Japó i la Xina.
(la Jana, Baix Maestrat, 26 setembre 1551 – Oriola, Baix Segura, 11 abril 1626)
Bisbe d’Oriola (1604-26). Germà de Damià. Era dominicà i deixeble de sant Lluís Bertran. Ensenyà teologia a Tarragona i València.
Ocupà diversos càrrecs i fou nomenat bisbe d’Albarrasí el 1602. L’any següent li fou donada la mitra d’Oriola, que conservà fins a la seva mort.
(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)
Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.
Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).
(Xàtiva, Costera, 11 novembre 1942 – Alacant, 29 maig 2014)
Metge. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. Professor a les universitats de Saragossa, València i Alacant (des del 1980).
Ha publicat molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia, com: La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna (1974) i, en col·laboració amb López i Piñero i Rosa Ballester, el Diccionario histórico de la ciencia moderna en España.
(Illes Balears, segle XVIII)
Militar i escriptor. Fou sergent del regiment d’Àfrica, escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo (1741).
Altre nom conegut del metge valencià Josep Joan Antoni Baguer i Oliver (segle XVIII).
(Palma de Mallorca, 1821 – 1875)
Pedagog i historiador. Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma de Mallorca.
Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares (Palma de Mallorca, 1866; cinquena edició 1900) per a infants.
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
