(Benicarló, Baix Maestrat, 1803 – Madrid, 26 juny 1859)
Polític. Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés (1854), ministre de marina al gabinet del general O’Donnell (1856) i president del consell suprem de guerra i marina (1857).
(Barcelona, 1909 – 1935)
Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis barcelonina.
(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
(Palma de Mallorca, 17 octubre 1764 – Londres, Anglaterra, 3 març 1834)
Cartògraf, capità de navili i polític. De família obrera, es formà a l’Armada, on participà en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca (1781). Inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques.
Anà a l’expedició dirigida per A. Malaspina al voltant del món (1789-94) i, com a resultat del viatge, es dedicà (1795) a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic. Durant la guerra del Francès estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a Cadis.
Fou director del Depósito Hidrográfico de Madrid i col·laborà de manera decisiva en l’Atlas marítimo de España. El 1820, per encàrrec del govern, projectà la divisió provincial de l’estat espanyol, imposada el 1822 i restablerta amb modificacions el 1833.
El 1822 fou elegit diputat a corts per Mallorca i es veié obligat a exiliar-se en restaurar-se l’absolutisme de Ferran VII de Borbó. A Londres instal·là una secció del Depósito Hidrográfico i continuà treballant en col·laboració amb científics anglesos.
El 1826 fou condemnat a mort en rebel·lia i els seus béns foren confiscats pel fet d’haver votat (1823) l’impediment moral del rei. Fou amnistiat el 1833.
Fou membre de la Royal Society (1819) i la seva correspondència i els seus treballs són al British Museum (Bauzà Collection).
(Illes Balears, segle XVIII)
Metge. Es graduà a la universitat de Montpeller, on fundà la Societat Mèdico-Quirúrgica.
(Callosa de Segura, Baix Segura, 5 maig 1917 – 23 abril 2008)
Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor.
És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965).
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
(Montserrat d’Alcalà, Ribera Alta, 15 febrer 1908 – València, 30 desembre 1980)
Pintor i cartellista. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a l’Acadèmia de Sant Carles. Conreà una pintura adscrita a un postimpressionisme convencional i féu també algunes decoracions murals. La seva activitat com a cartellista se centrà en el període republicà.
Després de la guerra civil s’exilià a l’Amèrica del Sud on treballà per a diversos marxants i on excel·lí com a retratista. Retornà a València poc abans de la seva mort.
(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)
Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).
Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.
Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.
(Sóller, Mallorca, 1590 – València, 1656)
Pintor. Establert a València vers el 1620. Fou el deixeble més fidel de Francesc Ribalta.
Se li atribueixen diverses obres de temàtica religiosa, com La Resurrecció de Jesucrist, de l’església de Sant Andreu, i Sant Lluís Bertran, del temple de Sant Domènec.
