(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)
Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.
És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).
(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Alacant, 25 gener 1760 – Londres, Anglaterra, 8 novembre 1825)
Eclesiàstic. Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre, a la seu de València.
D’idees liberals, el 1820 fou elegit diputat i es distingí per la lluita que menà contra els absolutistes i especialment la Inquisició, que el processà per l’escrit Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos (1812).
Exiliat a Londres (1823) protestà públicament per la instauració a València dels tribunals de la fe.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1954 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica.
Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l’edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).
(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
(València, 12 juny 1921 – Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 novembre 2010)
Realitzador i guionista cinematogràfic. Anà voluntari a la División Azul i compongué una Oda a la pistola. El 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid.
Havent co-dirigit el seu primer llarg metratge (Esa pareja feliz, 1951) amb J.A. Bardem, va realitzat Bienvenido Mr. Marshall (1952), el seu èxit més notable. De la seva filmografia, influïda pel neorealisme italià amb un segell inconfusiblement espanyol, destaquen a més de les pel·lícules esmentades: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) i El verdugo (1963).
Durant els anys 1970 i 1980 van experimentar un gran èxit de públic: La escopeta nacional i la seva seqüela Patrimonio nacional (1980), com també La vaquilla (1985), films corals com tots els seus en què l’humor corrosiu serveix de vehicle per a ridiculitzar el rerefons social.
Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Veure> Guillem de Berguedà (trobador català del segle XII).
(Barcelona, segle XIX – 1928)
Actor. S’especialitzà en papers còmics. Actuà sovint amb companyia pròpia.
(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)
Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).
Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).
El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.
