(València, 1702 – 19 abril 1779)
Escriptor en castellà, conegut també pel pseudònim de Ruiz de Corella. És autor de nadales i de nombroses poesies festives i encomiàstiques.
Col·laborà a les festes centenàries vicentines amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia (1755). Escriví també El entremés nuevo de Ciega i el sainet Crítica discreta y el crítico socarrón.
(Palma de Mallorca, 1662 – 27 setembre 1706)
Militar. Fou partidari de Felip V de Borbó i morí el dia que les forces de l’arxiduc Carles III desembarcaren a Palma i l’ocuparen.
Veure> Maria de les Plagues Berguedà i Osona (religiosa carmelitana catalana del segle XVII).
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
Pere de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.
Pere de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.
(Pesillà de la Ribera, Rosselló, 19 novembre 1866 – Royan, França, 24 maig 1948)
Poeta i gramàtic. Fou partidari d’adoptar, com a llengua literària, el català del Principat.
Publicà poemes i treballs a “La Revue Catalane” i és autor de les obres Fables de la Fontaine traduites en vers catalans (1909), amb un estudi sobre l’ortografia catalana, i La Mare-Terra (1913), llibre de poemes de to popular i ambient rural.
També publicà Études critiques sur les chansons catalanes (1911-12) i Les voyelles o et u en catalan (1912).
Veure> Guillem de Berguedà (trobador català del segle XII).
(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)
“Blanquet” Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).
Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.
(Callosa de Segura, Baix Segura, 14 desembre 1768 – Jumilla, Múrcia, 18 novembre 1812)
Arquitecte. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
El 1790 va anar a viure a Múrcia, ciutat on deixà obres notables.
(València, 14 gener 1935 – Castelló de la Plana, 4 octubre 2016)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou un dels fundadors del Grup Parpalló.
Participà en nombroses exposicions individuals i col·lectives, on guanyà diversos i importants premis. Destacà entre els neo-expressionistes.
La seva pintura és de difícil classificació i presenta un dramàtic tenebrisme.
