Arxiu de la categoria: Biografies

Blan, Pere

2 Respostes

(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.

Fou nebot seu Pere Blan  (Perpinyà, segle XIV – 1444)  Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).

Blakeney, William

Deixa un comentari

(comtat de Limerick, Irlanda, 7 setembre 1672 – 20 setembre 1761)

Militar i governador de Menorca (1748). A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre’s arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt.

Com a governador deixà un bon record entre els menorquins.

Blake y Joyes, Joaquín

4 Respostes

(Vélez-Màlaga, Andalusia, 19 agost 1759 – Valladolid, Castella, 27 abril 1827)

Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Sagunt, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811).

Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814.

Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.

Blai i Fàbregas, Miquel *

Deixa un comentari

Veure> Miquel Blay i Fàbregas  (escultor català, 1866-1936).

Bisquert i Nandes, Antoni

1 Resposta

(València, 1596 – Terol, Aragó, 10 novembre 1646)

Pintor. Establert a Terol des del 1620. Rebé la influència de Francesc Ribalta i els valencians.

Les seves obres més importants són a Terol: el retaule de Santa Úrsula, a la catedral (1628), i de La Pietat a l’església de Sant Jaume.

Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l’escola de Francesc Ribalta.

Bisbal i Barceló, Llorenç

9 Respostes

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1 agost 1876 – Palma de Mallorca, 22 febrer 1935)

Dirigent obrerista i polític. Sabater d’ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional.

Col·laborà activament al setmanari “El Obrero Balear” (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l’abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l’atur forçós.

Bisanyes, Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIX)

Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pasqual.

Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l’Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d’en Pere Antoni casat, 1861).

Birotteau, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)

Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.

Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.

Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.

També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Binimelis i Puig, Joan

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 26 juny 1756 – 23 abril 1826)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén.

Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).