(Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)
Jesuïta. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Fou provincial de l’orde.
Bono, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bonnín, Josep
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1829)
Argenter. Fou també joier i gravador de mèrit.
Bonner, Antoni
(New York, EUA, 28 febrer 1928 – )
Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s’establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976).
Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989).
El 1986 rebé el premi Crítica Serra d’Or de catalanística, i el 1997 la Creu de Sant Jordi.
Bonnefoy, Lluís de
(Perpinyà, 9 setembre 1815 – Tolosa, Llenguadoc, 21 març 1887)
Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès “Le Publicateur”, i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura.
Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà.
Des del 1869 visqué a Tolosa.
Bonmatí i de Codecido, Francesc
(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 4 novembre 1901 – Madrid, 27 abril 1965)
Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d’on seria nomenat cronista oficial el 1942.
Bonjuà Cabrit
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
Bonilla i Martínez, Josep Maria
(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)
Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.
Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.
Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.
En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).
Bonfill March, Ponç *
Veure> March, Ponç Bonfill (jurista català segle XI).
Bonfill, Pere
(País Valencià, segle XV)
Arquitecte. Construí les torres del Portal de Quart (1441-90), de València, d’un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou de Nàpols (Castel Nuovo).
Bonfill -diplomàtic, s. X-
(Catalunya, segle X)
Diplomàtic i conseller del comte Borrell II de Barcelona, del qual fou ambaixador a Còrdova l’any 971.
