Arxiu de la categoria: Biografies

Bordazar d’Artazu, Antoni

(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)

(o Bordassar)  Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).

Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

Bord i Melià, Jaume *

Veure> Jaume Bort i Melià  (arquitecte valencià del segle XVIII).

Borbotó, mestre de

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell.

Autor del retaule major de l’església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València).

Borbó-Parma, Xavier de

(Pianore, Itàlia, 25 maig 1889 – Cuira, Suïssa, 7 maig 1977)

Duc de Parma (1974-77). En morir el seu oncle Alfons Carles de Borbó (1936), el nomenà regent de la comunió Tradicionalista, i com a cap de la junta militar carlina s’adherí a l’alçament del 1936, però el 1945 signà un manifest demanant que Franco es retirès.

El 1952 fou proclamat rei a Barcelona per un grup de partidaris seus.

Borbó i de Borbó-Parma, Jaume de

(Vevey, Suïssa, 27 juny 1870 – París, França, 2 octubre 1931)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Jaume III. Fill de Carles de Borbó i d’Àustria-Este, a la mort del qual (1909), proclamà els seus drets i reorganitzà el carlisme.

Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins.

No contragué matrimoni.

Borbó i Battenberg, Joan de *

Veure> Joan de Borbó i de Battenberg  (pretendent monàrquic, 1913-93).

Boqués, Pere *

Veure> Pere Bouqués  (abat de Poblet, 1546-64).

Bono i Montsó, Gaspar de

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bono i Martínez, Emèrit

(Sagunt, Camp de Morvedre, 13 març 1940 – )

Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València.

L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern valencià de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV.

És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973).

Bono, Josep

(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)

Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.

Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.