Arxiu de la categoria: Biografies

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de

2 Respostes

(València, 1470 – Fossombrone, Itàlia, 17 gener 1500)

Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500).

A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França.

Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar de Borja per la conquesta d’aquella ciutat.

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Àngela de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – Sassuolo, Itàlia, 4 maig 1521)

Filla de Joana de Montcada i de Jofre de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d’Alexandre VI). Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere (nebot del futur papa Juli II), però el matrimoni no s’arribà a celebrar.

Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per ella els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este.

El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo.

Borja-Llançol de Romaní i Calataiud, Gaspar Jofré de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – València, 18 febrer 1556)

Bisbe de Sogorb (1530-56). Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada. El 1520, el capítol l’elegí arquebisbe de València, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles I.

Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix. Assistí al concili de Trento (1551-52), però la seva manca de salut l’obligà a retornar a València.

Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)

Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.

El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.

Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718)  Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.

Borja-Centelles i de Velasco, Carles de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 8 desembre 1573 – 7 febrer 1632)

Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria.

En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts.

Borja i Navarro d’Alpicat, Joan de

2 Respostes

(País Valencià, vers 1446 – Roma, Itàlia, 1 agost 1503)

Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d’Alpicat, senyors de la baronia de Quartell. Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-reale de Sicília (1483), quan tenia només els ordes menors.

Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat (1492). El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II de Nàpols, com a legat a latere, i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII de França el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols. El 1495 acompanyà el papa a Orvieto.

Borja i Navarro d’Alpicat, Francesc de

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 1441 – Roma, Itàlia, 4 novembre 1511)

Cardenal. De paternitat no documentada. Des del segle XVI hom l’havia suposat falsament, un bastard d’Alfons de Borja (Calixt III). Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vice-canceller Roderic de Borja (Alexandre VI, cosí germà del seu suposat pare). Posseí un canonicat a València.

Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània (1495) i arquebisbe de Cosenza a Calàbria (1499); tresorer pontífici, fou creat cardenal per ell el 1500.

Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà.

Borja i González de Riancho, Lucrècia

1 Resposta

(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)

Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.

El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.

Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris

Borja i Enríquez, Joan de

6 Respostes

(Gandia, Safor, 10 novembre 1494 – 9 gener 1543)

Noble i militar. Tercer duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i Cattanei i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II el Catòlic.

Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs.

Es casà (1509) amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i Roig i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós.

El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’Aragó, altres fills seus foren Enric i Lluïsa de Borja i d’Aragó.

Borja i Enríquez, Isabel de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)

Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.

El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.

Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.