Arxiu de la categoria: Biografies

Borrull i Vilanova, Francesc Xavier

(València, 3 desembre 1745 – 1837)

Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d’advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l’Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII de Borbó. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València.

Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles que empezaron en el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto conquistador (1810) i Tratado de la distribución de las aguas del río Turia y del Tribunal de los Acequieros de la Huerta de Valencia (1828).

Amic personal de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Bayer, és possiblement l’últim representant de la gran generació il·lustrada valenciana. La seva magnífica biblioteca és conservada a la Biblioteca de la Universitat de València. Al final de la seva vida fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València.

Borrell, Jaume

(País Valencià, segle XV)

Teòleg. Inquisidor de València.

Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar.

Borrassà, Maties

(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)

Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l’estudi general), Gandia, València i Barcelona.

Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil.

Borràs i Farràs, Francesc

(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.

Borràs i Falcó, Nicolau

(Cocentaina, Comtat, 1530 – Cotalba, Alfauir, Safor, 5 setembre 1610)

Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l’hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions.

Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor.

Tingué fama d’home molt irascible.

Borràs, Joan

(Felanitx, Mallorca, segle XVIII)

Botànic i herbolari. Col·laborà a la Flora Balear de Bonaventura Serra, especialment per a establir el nomenclàtor grec de les plantes estudiades.

Borralló, Josep

(Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)

Historiador i sacerdot.

De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L’abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.

Boronat i Barrachina, Pasqual

(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)

Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.

Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.

Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.

Boronat, Eliseu

(Sogorb, Alt Palància, 1697 – segle XVIII)

Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d’obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment.

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Pere Lluís de

(València, 1472 – Roma, Itàlia, 4 octubre 1511)

Cardenal. Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València (1500-11) i com a cardenal (1500). Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna.

Entrà a Roma el 1501. Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II el Catòlic.