Arxiu de la categoria: Biografies

Burguès-Safortesa -llinatge-

4 Respostes

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Burguès, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Orfebre. El 1867 féu una notable custòdia d’or per a la seu de Valladolid.

Burguès, Jeroni Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Humanista. Es formà a Bolonya.

És autor d’un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).

Burguera i Escrivà, Francesc de Paula

1 Resposta

(Sueca, Ribera Baixa, 21 juliol 1928 – 16 octubre 2015)

Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L’home de l’aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions.

Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt.

Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.

Burguera, Romeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)

Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.

Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.

Burguera, Miquel

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca, segle XVII – 1725)

Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí.

Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprès diverses vegades fins el 1829.

Burgos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1579)

Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).

Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.

El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.

Buch, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Polític liberal. El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar. El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó.

Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya (1820) i cap polític interí de Mallorca (1821-22) i de Valladolid.

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.

Buart, Vicenç

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVIII)

Escriptor i sacerdot. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763.

El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).

Buades i Frau, Agustí

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)

Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.

Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.

Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.