Arxiu de la categoria: Biografies

Desbrull, Ramon

(Inca, Mallorca, segle XIII – Illes Balears, 1320)

Urbanista. A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació i reorganització d’onze viles de l’illa de Mallorca, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous.

Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví (1307) l’obra Aquarum forensium.

Desbrull, Francesc

(Illes Balears, segle XVII)

Poeta. Escriví en català malgrat l’època de profunda decadència idiomàtica.

Depéret, Carles

(Perpinyà, 25 juny 1854 – Lió, França, 18 maig 1929)

Geòleg i paleontòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i professor i degà de l’Acadèmia de Ciències de Lió. Va elaborar una classificació del quaternari basada en l’eustatisme.

Publicà Description géologique du bassin tertiaire de Roussillon (1890), en col·laboració amb A. Donnezan, i Monographie des pectinides neogènes de l’Europe (1902-05).

Dempere i Puig, Anselm

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 24 març 1727 – el Puig de Santa Maria, Horta, 22 gener 1799)

Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del monestir del Puig i historiador infatigable del seu orde.

Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.

Dempere, Joaquim

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, segle XVIII – País Valencià, 1808)

Religiós jerònim. Fou general de l’orde i autor d’un tractat sobre el culte pasqual.

Delpàs i Pincard, Àngel *

Veure> Àngel del Pas i Pincard  (teòleg i reformador franciscà de la Catalunya Nord, 1540-96).

Deloncle, Josep

(Perpinyà, 21 maig 1913 – 22 maig 1990)

Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà.

Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català.

És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa.

Delonca, Emili

(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)

Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.

Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.

Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village

Deliciós, Bernat *

Veure> Bernat Deliciós  (predicador franciscà francès, v1260-1320).

Delhoste, Julià

(Perpinyà, 24 febrer 1818 – 27 setembre 1896)

Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868).

És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse.