(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Alaior, Menorca, 1948 – )
Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991.
Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca.
El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del Govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.
(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)
Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.
Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.
(Esporles, Mallorca, 1759 – 1829)
Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d’es Coll. També conreà la pintura.
És autor d’un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.
(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)
Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.
El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.
Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).
(València, 6 abril 1864 – Madrid, 21 març 1913)
Polític. Primer marquès del Túria. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli. Estudià a l’Academia de Artilleria i assolí el grau de tinent coronel (1910). Conservador, fou diputat a corts; president de l’Ateneu Mercantil de València (1909), projectà i dirigí l’organització de l’Exposició Regional (1909) i de la Nacional (1910) de València.
Traslladat a Madrid, constituí (1910) la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació.
Era germà de Leopold i pare de Xavier Trènor i Azcárraga.
(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)
Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.
Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.
(Dublín, Irlanda, 1798 – Panticosa, Osca, 6 setembre 1858)
Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
També fou el pare de Tomàs Trènor i Buccelli.
(València, 1835 – 1914)
Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.
Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.
(València, 19 març 1830 – el Cabanyal, València, 31 juliol 1897)
Comerciant. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars.
Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València.
Dades dels Països Catalans 