Arxiu de la categoria: Biografies

Ferrús, Jaume

2 Respostes

(València, 1517 – 20 desembre 1594)

Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.

Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.

Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.

A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.

Ferriz i Llorens, Josep

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 26 maig 1913 – Bunyol, Foia de Bunyol, 6 gener 2002)

Violinista i director d’orquestra. Estudià a París i a Siena. Ha sovintejat les seves actuacions com a concertista a diverses capitals europees.

Dirigí la Banda Municipal i l’Orquestra Municipal de València i fou director del Conservatori de València (1980-83) i fundà, a la mateixa ciutat, l’Agrupació de Música de Cambra.

El 2004 foren publicades les seves memòries Sesenta años de vida musical. Memorias.

Ferrís i Vila, Carles

2 Respostes

(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)

Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).

Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.

Ferrís, Pere

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)

Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.

Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.

Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.

Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

Ferriol, Felip

Deixa un comentari

(València, segle XVII)

Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654.

És autor d’un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l’orde.

Ferri i Llopis, Lluís Manuel *

Deixa un comentari

Nom real del cantant valencià conegut per Nino Bravo (1944-73).

Ferri, Vicent

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Poeta. Participà, en composicions poètiques en català, en el certamen celebrat a la seu de València (1622) i en el de la universitat (1623); les seves obres foren incloses en els llibres de les festes respectives (1623 i 1626).

Ferrero i Donat, Joan Carles

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )

Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).

Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.

El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.

Ferreres i Soler, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 19 juny 1852 – Madrid, 31 desembre 1926)

Arquitecte. Un dels més destacats de la seva època. Estudià arquitectura a Madrid, on va ésser ajudant de F. Jareño.

La majoria de les seves obres són dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista i són a València: cal esmentar els projectes del mercat central, l’escorxador municipal (1902) i un altre de reforma interna de la ciutat, anomenat pla Farreres.

Practicà també un modernisme de tipus francès bastant acceptable (Hotel Reina Victòria).

Ferreres i Ciurana, Rafael

1 Resposta

(València, 1914 – 28 desembre 1981)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.

A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).