(Magúncia, Alemanya, 17 gener 1909 – Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 7 febrer 1972)
Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista.
Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics.
Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1741 – València, 1804)
Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, propugnà, oposant-se a Antoni Josep Cabanilles, l’extensió del conreu de l’arròs a les comarques valencianes.
Escriví, entre d’altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia… (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (…) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804).
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Tingué gran fama com a predicador.
(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )
Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.
Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).
En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(Perpinyà, 1886 – 1973)
Poeta i periodista. Fundà, juntament amb Robert Subirós, el periòdic “La Renaissance Catalane” (1918), secretari de La Colla del Rosselló i dirigent de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i col·laborà en diverses revistes catalanes.
Publicà els llibres de poesia Poemes de guerra (1915), Les hores que passen (1917) i Clarianes (inèdita), la novel·la Rue de Jasmin (apareguda a “L’Indépendant”).
Com a periodista, de 1936 a 1939, féu nombrosos reportatges sobre la guerra civil i obtingué la creu de la República Espanyola.
Havia signat P. Francis-Ayrol.
(País Valencià, segle XVIII)
Gravador. Gaudí de bon prestigi.
(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)
Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).
El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.
La seva producció fou abundant.
(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)
Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.
Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.
Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.
(Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)
Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans.
Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones… (1738).
