Veure> Francesc de Borja i d’Aragó (virrei de Catalunya, 1539-43).
Francesc de Borja, sant *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Francès i Pascual, Plàcid
(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)
Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.
Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).
Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.
Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).
Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.
Francès de Castillo i Berenguer, Joan
(Muro del Comtat, Comtat, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Era advocat del Reial Consell.
Publicà una Historia grande, real y Discursos públicos, mena de resum de fets esdevinguts en territori espanyol l’any de l’edició (1746).
També és autor del manuscrit titulat Obras místicas, políticas y gubernativas.
Francés i de la Campa, Joana Concepció
(Alacant, 31 juliol 1924 – Madrid, 9 març 1990)
Pintora. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid.
El 1956 començà a utilitzar nous materials plàstics, la qual cosa la dugué a realitzar una obra experimentalista.
Amb la sèrie titulada El hombre y la ciudad participà a la XXXIII Biennal de Venècia. Exposà a diverses ciutats a dins i fora de l’estat espanyol.
Franc, Joan
(València ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament.
El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda.
Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep.
Fraisse, Francesc
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Foz i Burgués, Brauli
(Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 – Borja, Aragó, 20 abril 1865)
Escriptor. Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià.
El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se’n a França. En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra (1835-62). Fundà a Saragossa el periòdic “El Eco de Aragón” i el dirigí (1837-42).
Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novel·la Vida de Pedro Saputo (1844), i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà.
Foxonet, Emili
(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)
Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).
La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).
Fourrat i Vallier, Isidor
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
Fouché, Pere
(Illa, Rosselló, 8 febrer 1891 – 11 agost 1967)
Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).
