(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)
Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.
Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l’envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari.
Eren fills d’Alfons Frederic d’Aragó, i germans de Bonifaci i de Jaume.
Guillem Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fou senyor d’Estir i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).
Joan Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1366) Senyor d’Egina (vers 1350-vers 1355) i de Salamina. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.
Pere Frederic d’Aragó i de Verona, Pere (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355) Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338-vers 1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims.
Simona Frederic d’Aragó i de Verona (Sicília, Itàlia, segle XIV – Itàlia, segle XIV) Malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons Frederic donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià.
(Grècia, segle XIV – 1365)
Tercer comte de Salona (1355-65), senyor de Loidoriki, Veteranitza i Egina (vers 1355?-59), que cedí al seu germà Bonifaci, vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1356-59).
Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marula de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere.
Durant el seu vicariat sufocà la rebel·lió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron. Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona (1361-62).
(Catalunya, 1326)
Sisè fill de l’infant Alfons -futur rei Alfons III el Benigne– i de Teresa d’Entença.
Morí al cap de molt poc temps.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – vers 1394)
Senyor d’Egina (1382-v94) i de Piada i capità de Malta. Fill de Bonifaci Frederic d’Aragó i de Verona.
La seva filla i hereva (vers 1394-1418), senyora d’Egina, hom suposa casada (1394) amb Antoni I de Caupena.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Fill natural de Frederic III de Sicília. Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia.
Fou nomenat successor del regne de Sicília en el cas de que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència.
Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besnéta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore.
(Valldemossa, Mallorca, 16 gener 1806 – Palma de Mallorca, 2 febrer 1859)
Llatinista i religiós. Versificà en llatí.
Fou prior del convent de Sant Felip Neri, de Palma.
(Palma de Mallorca, 1787 – Madrid, 14 octubre 1861)
Metge. Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid, ciutat on anà a residir i ocupà alguns càrrecs importants, i on assolí bona fama.
És autor de traduccions del francès al castellà de manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818), i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).
