Arxiu de la categoria: Biografies

Gelida, Joan

Deixa un comentari

(València, vers 1489 – Bordeus, França, 1551)

Humanista. Estudia a València i es doctorà en arts (1524), a París, on fou professor de filosofia.

El 1527 hi publicà De quinque universabilis, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els moviments renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà amb els valencians emigrats a París.

Renuncià ensenyar a les universitats de València i de Coimbra i ingressà, a París, al col·legi del cardenal Lemoine i, posteriorment, al de Guiena (Bordeus), del qual esdevingué principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil.

Pòstumament li foren publicades (1571) les seves cartes llatines a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.

Geli, Miquel Montserrat

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1678)

Cartoixà. Ingressà a la cartoixa de Valldemossa el 1636, d’on fou vicari i rector i on morí.

Escriví Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo (1670) i Vida de la beata Catalina Thomás, que restà inèdita.

Geli, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI)

Arquitecte. Fou nomenat per Carles I arquitecte del rei en morir Joan Cabestany.

Fou encarregat de la reparació i la vigilància dels edificis i les places fortes del Rosselló i de la Cerdanya.

El seu fill Berenguer Geli (vers 1559-1629) el succeí en el càrrec.

Gelabert i Riera, Sebastià

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 25 novembre 1715 – Manacor, Mallorca, 22 abril 1768)

Escriptor i artista popular. Des de la infantessa treballà al camp. Personatge de vida agitada, conegut per En Tià de Sa Real. La seva habilitat de glossador i els seus dots per pronosticar fets futurs li ocasionaren alguns conflictes amb la Inquisició, que l’acusà de bruixeria.

Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 (1846), comèdies religioses Vida de Santa Bàrbara, Comèdies de Sant Antoni de Viana i Comèdia de Sant Sebastià, i diversos entremesos, entre els quals l’Entremès de mosson Pitja, conservat per tradició popular.

A Mallorca, encara avui hom n’explica nombroses anècdotes.

Gelabert i Pol, Pere Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)

Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).

Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).

Gelabert i Massot, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 13 juny 1877 – Deià, Mallorca, 22 gener 1932)

Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià.

En les seves obres, d’una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d’Art de Barcelona (1907 i 1911).

Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltissa que el portà finalment al suïcidi.

Gelabert i Llabrés, Pere Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1798 – 13 abril 1866)

Editor i director d’“El Genio de la Libertad” i d’“El Isleño” (1857-98), òrgans del partit progressista de Mallorca.

Fou el pare de Pere Josep Gelabert i Pol, el qual heretà i continuà el negoci.

Gelabert i Guardiola, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – Madrid, 1894)

Filòleg. Fou catedràtic de sànscrit a Madrid i escriví una gramàtica d’aquella llengua.

Gelabert, Pere Vicent

Deixa un comentari

(València, 1757 – 1825)

Economista. Estudià a França i viatjà per Holanda, Anglaterra i Itàlia. Intentà de construir un port mercantil a Cullera (1784), segons un projecte del marquès de la Romana.

Fou sots-director de la Caixa d’Amortització (1798), comptador del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes i director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de Albacete.

El 1797 féu el Memoria sobre la desecación de la laguna del cabo de Oropesa, que presentà a Godoy. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, hi presentà diverses memòries.

Altres obres són: Cartas político-económicas subscritas por D. J.A. Talens escritas en el año 1810 y presentadas a las Cortes en 1811 (1813) i Memoria sobre los principios e importantes objetos de una contribución directa (1813).

Gelabert, Melcior

1 Resposta

(Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757)

Escriptor. Eclesiàstic, estudià filosofia i teologia a Perpinyà.

A Illa conegué Simó Salamó, amb qui escriví diverses obres en llatí, com Compendiosa regula cleri (1753), Praeparatio proxima ad mortem (1756) i Regula cleri ex sacris litteris (1757), en català publicaren una interessant Regla de vida… (1755), d’estil i de llenguatge molt acurats, que fou complementada amb un Manual de càntics que es canten en les missions que es fan en lo bisbat d’Elna (1755), primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana.