Arxiu de la categoria: Biografies

Llo -llinatge-

(Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)

Llinatge senyorial que posseí la senyoria de Llo.

Se’n destacà Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XII – segle XIII)  Noble. Esdevingué senyor dels castells de So i Queragut (Donasà) pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau (I) de So. El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta. Foren fills seus Arnau (III) de So i:

Bernat de Llo (Alta Cerdanya, segle XIII – 1258)  (o d’Alió) Morí cremat per heretge.

Llitrà, Pere

(Illes Balears, segle XV)

Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487).

Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes.

Són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Francesc Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España.

Lliteres i Carrió, Antoni

(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)

Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.

Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.

Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.

Llíria, mestre de

(País Valencià, segle XIV)

Pintor anònim. Autor del retaule de l’església de la Sang de Llíria, dedicat a sant Vicent i sant Esteve (segle XIV), dins l’estil internacional, que palesa la influència de Lluís Borrassà.

Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una col·lecció nord-americana.

Llinàs, Rafael

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1558)

Prelat. Era frare carmelità. Ocupà càrrecs dins l’orde. El 1537 fou nomenat bisbe titular de Cristòpolis. Tingué fama de bon orador.

Deixà diverses obres religioses escrites en llatí.

Llinars i Maçanet, Antoni

(Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)

Frare franciscà. Fou missioner a l’Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d’Escornalbou.

Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero.

Llinares, Genís

(País Valencià ?, segle XVI)

Escultor tallista. És autor dels notables teginats de la Sala Daurada (1534-35) i de la Sala de Corts (1540), al Palau de la Generalitat de València.

En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill:

Pere Martí Llinares i Blasco (País Valencià ?, segle XVI)  Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Ajuda al seu pare en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València.

Llinares, Francesc

(Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)

Arquitecte. Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d’Albacete, fou l’autor de la construcció de l’esmentat convent (acabat el 1672).

Lliboutry, Lluís

(Perpinyà, 1924 – 17 agost 2006)

Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà.

Fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

Lleó i Balbastre, Vicent

(Torrent de l’Horta, Horta, 19 novembre 1870 – Madrid, 28 setembre 1922)

Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral.

Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides.

En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.