(Maó ?, Menorca, segle XVIII)
Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.
(Maó ?, Menorca, segle XVIII)
Gravador i religiós. Li són coneguts alguns gravats remarcables, tots ells sobre temes religiosos.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1812)
Escriptor. Beneficiat de la seu de Mallorca. Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa (1838) i altres obres llatines.
Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques. Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia (1791) i Carta del maestro a su discípulo (1802).
Veure> Benet Lloberols (missioner dominicà català del segle XVIII).
(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)
Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.
Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).
Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.
(València, 8 juny 1852 – segle XIX)
Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.
Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català del segle X).
(Perpinyà, 1682 – 1755)
Eclesiàstic i astrònom. Conegut pel pseudònim de pare Melitó. Ingressà en l’orde caputxí (1702) i fou lector de filosofia i teologia al convent de Tolosa de Llenguadoc.
Fou guardià de diversos convents del Rosselló. Membre de l’Académie de Sciences de Tolosa.
Publicà diversos treballs sobre el calendari gregorià (Les épactes grégoriannes éclaircies et justifiées, 1738), i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí (Colònia, 1743).
(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)
(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.
El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.
Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.
(Inca, Mallorca, 1709 – Palma de Mallorca, 1772)
Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la Universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma.
És autor de l’obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums.
(Perpinyà, 1903 – 1984)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.
Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.
Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.