(Onda, Plana Baixa, segle XVIII – València, 1772)
Escultor. Deixeble de Jaume Molins, fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Treballà a València (Àngels dels Sagrari, a l’església de Sant Andreu), Yecla, Albacete i Carlet.
Nom que rebé a les cròniques cristianes el noble àrab valencià Muhammad ibn ‘Abd Alläh ibn Sa’id ibn Mardänis (1124-72).
(València, 1630 ? – 1685)
Jurista. Deixeble de Llorenç Mateu i Sanç. Advocat de València, continuà el Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de Gaspar Gil Polo.
Publicà Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen (1669) i De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les il·lustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat de València (1675).
Veure> Joan Baptista de la Concepció Llovera i Lloved (pilot naval i cartoixà valencià, 1826-1902).
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – la Bau ?, Mallorca, 1840)
Poeta popular. Fou més conegut pel sobrenom de Coix de la Bau.
Era pastor i analfabet, així i tot, compongué algunes poesies remarcables per la seva fluïdesa i espontaneïtat, de les quals existeixen còpies.
(Porreres, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, segle XVII)
Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.
(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)
Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.
Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.
A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.
Pseudònim de l’escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-93).
(Alacant, 29 agost 1835 – Osca, Aragó, 16 febrer 1880)
Escriptor. Doctor en lleis. En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques.
Publicà les narracions La hija del mar (1858) i Azucena (1858), les peces dramàtiques Aquí fue Troya (1858) i El Mesías prometido (1858?), les novel·les La estrella de Villalar (1861) i El castigo del cielo (1871) i els assaigs Historia de la insurrección y guerra… de Cuba (1870) i Insurrección federal en 1873 (1873).
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
(o Lluert) Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349.
És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d’estreta relació amb Pietro Lorenzetti.
Ha estat identificat amb l’anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca.
