(Vilamarxant, Camp de Túria, segle XVIII – Villena, Alt Vinalopó, 1760)
Frare franciscà. Ocupà càrrecs d’importància al seu orde. Assistí al capítol general franciscà celebrat a Màntua.
Escriví algunes obres religioses.
(València, 1750 – 1814)
Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).
Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.
Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.
(Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d’una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i governador del Sant Ofici.
És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.
(País Valencià, segle XV)
Poeta. És autor d’una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Joan Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488.
Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà de Romaní i Joan Roís de Corella, és coautor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans.
(València, 2 maig 1754 – Sant Petersburg, Rússia, 30 gener 1806)
Compositor. Residí a Itàlia, Viena, Londres i Sant Petersburg, ciutats on estrenà amb gran èxit les seves òperes.
Se’n destaca Una cosa rara, ossia bellezza ad honestà (1786).
Mozart li va retré homenatge incloent una de les seves melodies a Don Giovanni.
(Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)
Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa.
Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), un Elogio fúnebre de Carlos III (1789) i la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich… (1806).
(País Valencià, segle XVII)
Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos.
(València, 1875 – 29 setembre 1918)
Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).
Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.
(València, 1935 – )
Arqueòloga. Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.
Ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià: Terra sigillata de Llíria (1963), La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion (1969), Dianium, arqueología romana de Denia (1970) i altres treballs,
Des del 1969 fou professora a la universitat de Recife, al Brasil.
(País Valencià ?, segle XV)
Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.
