(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25 gener 1894 – Benidorm, Marina Baixa, 11 abril 1962)
Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període: La aldea maldita (1929).
Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.
(València, segle XVII – 1688)
Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia.
És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes… fiestas… por la beatificación de… Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes les deixà inèdites.
(València, 9 novembre 1845 – Madrid, 21 gener 1914)
Pintor i restaurador. Fill de Francesc Martínez i Yago. Expert en pintura antiga i retratista famós d’aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando.
Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.
(Beniflà, Safor, 26 gener 1763 – València, 1820)
Historiador i franciscà. És autor d’obres bàsiques per a l’estudi de la història valenciana durant la guerra del Francès: El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acaecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia (1808) i Sucesos de Valencia desde el día 23 de Mayo hasta el 28 de Junio de 1808 (1810).
(València, 29 juliol 1914 – 19 juliol 1995)
Escriptora, coneguda per Beatriu Civera.
Les seves obres (novel·les i narracions) descriuen el costumisme valencià i la vida quotidiana: Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i Vides alienes (1975), premi Víctor Català.
(Requena, Plana d’Utiel, 1858 – Baeza, Andalusia, 1933)
Pintor i crític. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor.
És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d’art.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l’administració jurídica valenciana.
És autor de diversos escrits, com l’assaig El patriotisme, l’estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.
(València, 1822 – Madrid, 1898)
Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.
De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.
Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.
(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)
Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.
Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.
Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta.
Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però si opinions ponderades que demostren reflexió i bon sentit. Es decantà lleugerament per la tendència liberal. Destacà remarcant la supremacia de les corts sobre el poder executiu.
