Arxiu de la categoria: Biografies

Menahem ben Selomó Meiri

1 Resposta

(Perpinyà, 1249 – 1316)

(dit Vidal Selomó)  Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.

Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.

Menahem ben Abraham Bonafos

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

(dit Bonafós Abraham)  Filòsof jueu.

Redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi. Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides.

Menaguerra, Ponç de

Deixa un comentari

(València ?, segle XV)

Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran II el Catòlic en la campanya de Perpinyà.

Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.

Meliton, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1681 – 1753)

Astrònom. Frare caputxí i mestre de teologia a Tolosa de Llenguadoc. Fou membre de l’acadèmia d’aquesta ciutat i de la de Ciències de París.

Entre les seves obres destaquen Traité sur les Epactes (1738) i Gregoriana correctio… (1743).

Melià i Tena, Casimir

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 18 abril 1902 – Castelló de la Plana, 28 octubre 1991)

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la Universitat i l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Patentà uns models de gasògens per a automoció; fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló.

Ha publicat monografies tècniques i econòmiques i ha conreat l’assaig i la narrativa en castellà i en català.

Des del 1970 fou president de la Societat Castellonenca de Cultura.

Melià i Sinisterra, Josep

Deixa un comentari

(València, 4 juny 1911 – Madrid, 21 febrer 1999)

Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l’exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística.

Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics.

Melià i Ribelles, Manuel Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII)

Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l’exili del seu orde.

És autor d’obres religioses i de produccions teatrals.

Melià i Pericàs, Josep

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 19 març 1939 – Alcúdia, Mallorca, 22 juliol 2000)

Escriptor i polític. Llicenciat en dret, fou procurador en corts per elecció familiar. Periodista notable, s’ha especialitzat en temes polítics.

Després de crear, sense èxit, el Partit Nacionalista de Mallorca (1976), s’incorporà a la UCD i fou delegat de govern a Catalunya (1980-81).

Assagista brillant, ha publicat Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (1967), Primer llibre de notes (1967, articles), La Renaixença a Mallorca (1968), Informe sobre la llengua catalana (1971), Estimem la nostra llengua (1973), Joan Miró, vida i gest (1973), La nació dels mallorquins (1977), Así cayó Adolfo Suárez (1981), Aquella al·lota ajaguda (1984).

Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Melià i Bernabeu, Josep Maria

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 1885 – València, 22 maig 1974)

Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local.

Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas.

Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular.

Melià i Bernabeu, Felip

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)

Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.

Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.

S’exilià el 1939.