Veure> Vicent i Mengual, Juli (escultor valencià, 1891-1940).
(Celsoy, França, 15 març 1863 – Perpinyà, 20 agost 1944)
Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà.
Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales.
Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.
Veure> Lambert Manera (guerriller català del segle XVII).
(Castella, segle XVII – Madrid, vers 1713)
Noble. Lloctinent general de València (1701-05), el 1705, davant l’avançada de les forces austriacistes desembarcades a Dénia, es limità a esperar l’auxili de Madrid; en arribar aquestes a les portes de València, renuncià el càrrec.
La ciutat es rendí, així, sense cap resistència, el 16 de desembre de 1705. Deixat en llibertat, es retirà a Madrid.
(Castella, segle XVI – 1580)
Tercer marquès de Mondéjar (1566).
Lloctinent general de València (1572-75), es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers. Després fou nomenat virrei de Nàpols (1575-79).
(Guadalajara, Castella, 1466 – València, 22 febrer 1523)
(o Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza) Primer marquès de Cenete. Germà de Diego Hurtado. El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, neta, per part de mare, del príncep de Viana. Vidu (1497), el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols. Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja.
Ajudà el fill del comte d’Ureña en la seva rebel·lió contra el rei, i hagué de retirar-se a les seves possessions valencianes (la vila d’Aiora i la baronia d’Alberic), que Ferran II el Catòlic li havia donat, el 1494.
Durant la guerra de les Germanies, per la seva actitud, favorable als agermanats i contrària al seu germà Diego, fou exiliat del regne (1520), però el 1521 fou nomenat governador general de València, per malaltia del titular Lluís de Cabanyelles, alhora que moria, a València, la seva segona muller. La seva intervenció contra el dirigent agermanat Vicent Peris i en la liquidació de la Germania fou decisiva.
Amant de les lletres, heretà i completà, amb un bon nombre d’edicions valencianes, la biblioteca iniciada pel seu pare, el cardenal Pedro González de Mendoza.
Com a justificació de la seva conducta durant la guerra foren escrits diversos elogis ditiràmbics -era anomenat Rodrigo Díaz de Vivar, com a descendent directe del Cid– per l’humanista Joan Baptista Anyes (1521), pel catedràtic de poesia Joan Àngel i Gonsales (1523), pel batxiller Juan de Molina (1522) i, encara el 1540, pel notari Dionís Climent.
Fou el pare de Mencía de Mendoza y de Fonseca.
(Manzanares, Castella, 1468 – Toledo, Castella, 1536)
Primer comte de Melito i d’Aliano. Germà de Rodrigo Hurtado. Fou nomenat lloctinent i capità general de Catalunya i València (1520), però, a causa del desencadenament de les Germanies, només prengué possessió del càrrec de València.
Obligat pels agermanats a fugir de València es refugià a Xàtiva i a Dénia, des d’on passà, per mar, a Peníscola, on, en unió, bàsicament, de les forces del duc de Sogorb, amb qui organitzà l’exèrcit reial que vencé l’exèrcit agermanat a Almenara, finalment aconseguí la rendició de la ciutat de València, seguida, uns quants mesos més tard, de la de Xàtiva i d’Alzira.
Per al manteniment de l’exèrcit encunyà monedes d’argent a Dénia i a Sogorb, amb l’efígie i llegendes de Ferran II de Catalunya. Inicià la repressió, però cessà el 1523 i passà a ésser conseller d’estat.
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Erudit. És autor d’un Libro de selectas noticias, conjunt d’anotacions d’interès corresponents als anys 1788-1806.
(Jadraque, Castella, 30 novembre 1508 – València, 4 gener 1554)
Marquesa del Cenete i comtessa del Cid. Filla de Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos. De petita residí a Aiora. Anà a viure a Flandes, i de retorn a la Península, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran de Nàpols, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València.
Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort; subvencionà estudiants a Lovaina (1542), assignà una pensió al fill del mestre racional de València, Francesc Escrivà per a estudiar a Alcalá i s’interessà per la instrucció dels patges de palau.
Novament vídua (1550), romangué a València. En testar, el 1535, nomenà hereu el seu cosí segon Lluís de Requesens.
Fou famosa per la seva gran obesitat i la seva corpulència.
(Alacant, 1889 – Madrid ?, segle XX)
Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica.
Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.
