(València, 1862 – Nova York, EUA, segle XX)
Cantant. Actuà sovint ací i a l’estranger i aconseguí bons èxits. Fou professor al Conservatori de Música i Declamació de Madrid.
Anà després a Nova York. S’hi establí i fou professor de cant.
(Dénia, Marina Alta, 1650 – Roma, Itàlia, 1712)
Pintor i eclesiàstic. Assolí la dignitat de canonge. Fou protegit pel duc de Toscana. Conreà la pintura al fresc, d’inspiració religiosa.
Deixà inacabada una Historia de la pintura.
(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)
Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.
Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).
Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904) Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.
(Borriana, Plana Baixa, 24 octubre 1502 – 21 maig 1582)
Historiador. Nét de Martí de Viciana. Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana.
Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la… ciudad de Valencia y su reino, en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà: de la Primera parte no es conserva cap exemplar. El Libro segundo, nobiliari valencià, i el Libro tercero, descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82. El Libro quarto, el dedicà a la relació -com a testimoni presencial dels fets, prou imparcial, malgrat el seu caràcter oficial- de la revolta de les Germanies de València, en la qual morí el seu pare; fou publicat el 1566 a Barcelona. L’obra, escrita amb un concepte moralista de la història, fou molt combatuda, i bona part dels exemplars foren destruïts.
És autor, també, d’unes Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (1574), editat igualment en versió castellana, on pretén, tanmateix, de defensar, amb arguments pseudo-científics la major puresa de la valenciana enfront de la castellana.
(Borriana, Plana Baixa, segle XV – País Valencià, 1492)
Humanista. Governador de la Plana (1477-92).
És autor d’una exposició catalana original de les Econòmiques d’Aristòtil feta a partir de la versió llatina de Leonardo Aretino, que dedicà a la seva muller Dameta, vers el 1477, en possessionar-se del seu càrrec de governador; la precedí d’una llarga epístola introductòria, escrita en un estil planer i elegant i en un to personal de respectuosa afecció. Escriví també altres opuscles, un d’ells sobre Los senyals del cel.
Fou l’avi del cronista Rafael Martí de Viciana.
(Palma de Mallorca, 1827 – Andratx, Mallorca, 1859)
Escriptor. Acabà la carrera de lleis a Madrid i col·laborà en la premsa mallorquina.
Publicà la novel·la La cruz del bosque (1857) i les narracions El canto de la lechuza i Vigilias del hogar (1858). Traduí al castellà les Balades de Tomàs Aguiló (1858).
(Palma de Mallorca, 1792 – 1827)
Escriptor i advocat. Deixà manuscrites diverses obres, entre elles sengles reculls poètics, en bona part en llengua catalana, traduccions i un llibre d’òpera.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)
Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.
És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).
(Felanitx, Mallorca, 1893 – Illes Balears ?, segle XX)
Músic. Estudià a Palma de Mallorca i a Barcelona. S’ha destacat com a autor de música religiosa.
Ha publicat estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia.
(Palma de Mallorca, 1805 – 1834)
Llatinista i religiós jesuïta. Sobresortí pel seu coneixement del llatí, el grec i l’hebreu. Fou poeta en llatí.
És autor d’una Oratio de laudibus poeticis i d’una Oratio de doctrinae praestantia et fructibus.
Dades dels Països Catalans 