(Catalunya, segle XI – 1093/1122)
Comtessa d’Empúries. Filla del comte Ermengol IV d’Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia.
Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d’Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I.
Fou hereva a manca del seu germà Guillem.
El seu fill fou Ponç II d’Empúries.
(Ais de Provença, França, 1225 – Berkhamsted, Anglaterra, 9 novembre 1261)
Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia.
Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla.
(Mallorca, 1284 – Nàpols, Itàlia, 28 juliol 1345)
Reina de Nàpols. Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. El 1304 es casà amb Robert d’Anjou, fill de Carles II el Coix.
El seu marit fou proclamat rei de Jerusalem i de Sicília, bé que aquesta illa era ocupada per Frederic III. Esmerçà la seva col·laboració a fundar monestirs i convents a Nàpols i Terra Santa. Emparà el franciscanisme espiritualista de Miquel de Cesena, ministre general dels franciscans perseguit pel papa a causa de les seves idees rigoristes.
En morir el seu marit (1343) prestà el seu ajut per afrontar la invasió del rei Pere III el Cerimoniós contra Mallorca.
(Toledo, Castella, 21 setembre 1154 – Sixena, Aragó, 9 novembre 1208)
Reina de Catalunya-Aragó (1174-96) pel matrimoni amb Alfons I el Cast. Filla d’Alfons VII de Castella i de la princesa Ricliza.
S’havia convingut el seu matrimoni amb l’hereu (no nascut) de Ramon Berenguer IV de Barcelona, matrimoni ratificat el 1170 pel tractat de Sahagún, però no efectuat fins al 1174 a Saragossa.
Alfons I i Sança foren pares de Pere I el Catòlic, Alfons II de Provença, Ferran (abat de Muntaragò), Constança, Elionor, Sança i Dolça. Alfons I morí el 1196 i Sança exercí la tutoria de llur fill Pere I fins que aquest complí vint anys; no hi tingué gaires bones relacions.
Es retirà (1196) al monestir de Sixena, que ella mateixa havia fet fundar, on professà com a religiosa; s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada.
(Castella, vers 1006 – Barcelona, 26 juny 1027)
Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella.
Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s’hi casà el 1021, i ell l’associà al govern.
Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer.
(Catalunya, vers 1057 – 1095)
Comtessa de Cerdanya. Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló.
Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell.
El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II.
(Catalunya, segle XIII – Jerusalem, Palestina, abans 1291)
Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu.
Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria.
Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare.
(Cervera, Segarra, segle XVI – 1560)
Dramaturg i eclesiàstic.
Amb Pere Pons, també eclesiàstic, escriví un Misteri de la Passió de Jesucrist, sota el patronatge dels membres de la parròquia de Santa Maria de Cervera.
Fou l’animador principal de les funcions teatrals religioses de l’època, i sotmeté un petit repertori a la censura de la inquisició.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 desembre 1547 – Barcelona, 23 febrer 1620)
Bisbe de Solsona (3 octubre 1594 – 20 agost 1612) i de Barcelona (20 agost 1612 – 23 febrer 1620). Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles. Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol.
Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell. De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell (1574), canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat (el qual fou nomenat sagristà de Tortosa) i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials. Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca.
Quan anava a exercir aquest càrrec fou elegit bisbe d’Elna (1593), càrrec que li fou canviat pel de primer bisbe de Solsona (1594). Fou l’endegador de la nova diòcesi, on reuní els primers sínodes (1598 i 1599). Li calgué lluitar contra Vic i Urgell per obtenir les parròquies desmembrades d’aquells bisbats. Fou abat comendatari de Gerri, càrrec que amb ell es vinculà als primers bisbes de Solsona.
Nomenat bisbe de Barcelona (1612), hi continuà la seva activitat pastoral fins a la mort, deixà inacabada la biografia de la venerable Margarida Serafí de Manresa i publicà un Ordinarium seu rituale ecclesiae Barcinonensis.
(Ascó, Ribera d’Ebre, 1680 – Fuzhou, Xina, 1747)
Missioner i sant. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.
El 1698 ingressà en l’orde dominicà. El 1704 s’ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida.
El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures.
El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).
