(Pedret i Marzà, Alt Empordà, 1872 – 1959)
Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i també fou deixeble de Lluís Graner.
S’especialitzà en la pintura de gènere i exposà per primera vegada a la Sala Parés el 1896.
A més d’olis i pastels, féu remarcables dibuixos al carbó.
(la Garriga, Vallès Oriental, 27 febrer 1879 – 16 setembre 1960)
Músic i compositor. Deixeble del seu oncle Josep Marraco i Ferrer.
Escriví obres religioses, de cambra i escèniques.
Dirigí diferents agrupacions corals i harmonitzà cançons tradicionals, com Muntanyes regalades, El mestre i Cançó del lladre.
(Bell-lloc del Pla, Plana Alta, 18 juliol 1896 – Barcelona, 25 agost 1960)
Futbolista.
Jugà al Gladiator, al TBH, a la UE Sants (1915-17) i al FC Barcelona (des del 1917). Passà la temporada de 1923-24 al Sants, però retornà al Barça.
Mig centre, sobresortí pel seu joc de cap i la seva impetuositat.
Fou el primer valencià a esdevenir internacional (1920), als jocs olímpics d’Anvers, i ho fou tres vegades.
(València, 28 juny 1940 – )
Autor i director teatral en castellà.
Director entre 1957 i 1966 de diversos grups de teatre, el 1971 es nomenat professor de l’Institut del Teatre, el 1977 fundà el Teatro Fronterizo i el 1981 l’Asociación Cultural Escena Alternativa.
Assolí l’èxit amb ¡Ay, Carmela! (1986), adaptada al cinema; altres obres seves que cal destacar són La noche de Molly Bloom (1977), El cerco de Leningrado (1989-93) i El lector por horas (1996).
Premi Nacional de Teatre el 1990 i Premi d’Honor de l’Institut del Teatre el 1997.
(València, 1961 – )
Periodista. Treballà i col·laborà en diverses publicacions i editorials fins que fou nomenat director del setmanari d’informació general “El Temps” (1984-88), on havia treballat com a redactor.
Posteriorment fou nomenat director de la revista “Setze”, suplement en català de “Cambio 16”, director del diari “El Observador” i director del diari “Avui” (1996).
La seva activitat en televisió, com a guionista i director, es concretà en els programes Converses sobre Catalunya, Pares i fills, Stromboli i Cosi Cosà, entre d’altres, tots ells emesos per Televisió de Catalunya (TVC), ens del qual fou nomenat director el 13 de març de 2017.
(Barcelona, 4 juliol 1930 – la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 7 juny 2019)
Escriptor. Ha pres part en jocs florals i en certàmens literaris.
Però s’ha destacat per l’estudi del Pallars, lloc on residí: Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur (1952), Piedras venerables en la ruta del Pallars (1963), El Comtat de Pallars 768-1491 (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983), etc.
Ha conreat també el teatre.
(Barcelona, 18 desembre 1971 – )
Tennista.
Guanyadora del torneig de Roland Garros en tres ocasions (1989, 1994 i 1998) i de l’Open dels EUA (1994), ha esdevingut una de les millors tennistes del món. El 1995 va ocupar breument la primera posició de la WTA.
Fent parella amb Conxita Martínez ha aconseguit cinc Copes Federació (1991, 1993, 1994, 1996, 1998). Ha guanyat quatre medalles en proves individuals i en dobles.
Premi Príncep d’Astúries d’Esports (1998).
(Barcelona, 6 febrer 1845 – 12 setembre 1918)
Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu, on fou deixeble de Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.
Amplià estudis a París amb Daniel Auber (1869-71), però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs.
Fou professor de teoria musical i de conjunt del conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893.
Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899), en col·laboració amb J. Ribera i Miró.
(Barcelona, 22 abril 1852 – 17 abril 1925)
Violinista. Seguí els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona, on seria, més tard, professor de violí.
Fou mestre auxiliar del teatre del Liceu i en diverses ocasions en dirigí l’orquestra.
El 1909 anà a Buenos Aires, on fundà una acadèmia de música i es dedicà a l’ensenyament de violí.
(Lisboa, Portugal, segle XVI – Montserrat, Bages, 1620)
Hebraista i exageta. Monjo de Montserrat.
Autor d’un diccionari hebraic i d’un tractat De divinis nominibus, deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l’Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus, arribà a imprimir-se (Barcelona 1619).
