(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)
Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.
Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.
(València, 31 juliol 1878 – )
Entitat cultural. Fundada per diversos escriptors, entre els quals hi havia Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Prengué el nom de l’animal emblemàtic de l’escut valencià. Fou la cristal·lització de diverses iniciatives de grups de la Renaixença, i mantingué sempre un to regionalista. El 1879 foren creats els Jocs Florals.
Des del principi tingué problemes econòmics i no gaire més de 400 socis, per tal com la burgesia no hi col·laborà sinó esporàdicament. Els canvis de locals i la por a la política en perjudicaren la imatge. Tenia, però, seccions de lletres, pintura, música, arqueologia i excursionisme.
Les tensions entre Llombart (federal) i Llorente (conservador) feren més precària la marxa de l’entitat. En presidir-la Honorat Berga, l’entitat es revifà i publicà volums de poemes. Sota la presidència de Leopold Trénor foren constants les relacions amb escriptors de tot l’àmbit català.
L’entitat publicà butlletins i revistes, defensà un Estatut d’Autonomia i demanà la cooficialitat de la llengua catalana en temps de la República. A la postguerra tornà a l’època més florista, per bé que un grup d’escriptors, presidits per Carles Salvador, organitzà cursos de llengua i rellançà un valencianisme discret des d’un angle cultural.
Enllaç web: Lo Rat Penat
Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m).
S’uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina.
(València, segle XVI)
Conqueridor i governador del Riu de la Plata. Fill d’un mercader molt ric. El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza. Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebel·lió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit.
Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata -càrrec que ja havia demanat el 1538- i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells. Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians -cas insòlit-, la rivalitat dels quals amb els castellans originà diversos incidents. Arribats a Santo Domingo, l’expedició fracassà per manca de recursos i per rivalitats.
El 1566, des de València, Rasquí escriví un memorial al rei i al Consell d’Índies reclamant l’atenció del govern per als conqueridors del Riu de la Plata.
L’expedició fracassada fou objecte d’una detallada relació (publicada el 1865), per l’alferes Alonso Gómez de Santoya, desfavorable al seu promotor.
(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)
Antiga partida del terme d’Alacant, on sorgí la parròquia i població de Sant Vicent del Raspeig.
Duu encara aquest nom una caseria d’aquest municipi, al nord de la vila.
(Benissanó / Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)
Plana, entre els tres termes.
Antiga alqueria d’època islàmica, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I el Conqueridor a Guillem d’Aguiló.
La sèquia de Rascanya compta amb 10 files i es situada a l’esquerra del riu. Serveix per regar les terres al voltant de la ciutat i del barranc de Carraixet, que es destinen principalment a conreus d’hortalisses.
Veure> Onofre de Reart (bisbe d’Elna, Vic i Girona, segles XVI i XVII).
(Rosselló)
Curs d’aigua, de règim torrencial. Neix als Aspres, al peu del coll d’Oms, segueix en direcció sud-oest – nord-est, travessant el Riberal, on rep per l’esquerra la Canta-rana, desemboca a la Salanca i vessa les seves aigües a l’estany de Sant Nazari.
A la conca mitjana i baixa s’aprofiten les capes freàtiques per al regadiu (fruites, verdures).
(o Sant Joan de Rard, ant: Reard o Riard; pop: el Castellàs) Antic castell i terme (80 m alt), aturonat a la dreta del Rard i vora la carretera de Barcelona a Perpinyà, en un indret on convergeixen els termes de Pollestres, Pontellà, Vilamulaca i Trullars.
