Sector (1.103 m alt) de la serra d’Espadà, entre les dues comarques, que separa les valls de Veo i d’Almonesir.
Ràpita, serra de la -País Valencià-
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Ràpita, sa -Mallorca-
Nucli residencial, situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del segle XIX.
Raó * -Rosselló-
Veure> Sant Julià de Raó (església romànica).
Ransol
Poble (1.745 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol, que davalla del pic de la Serrera i dels pics de l’Estanyó, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol, que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina i dels estanys de Ransol, d’origen glacial. A mitja vall hi ha les bordes de Ransol. A l’altra vessant de la vall hi ha la caseria del Pla i dels Plans.
A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la presa de Ransol, d’on deriva el canal de Ransol, subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters.
Ranes -Costera-
Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes.
La sèquia de Ranes, que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d’Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicià la sèquia del Gars, i, més enllà, en deriven les de l’Almassereta i Quilis.
Randa, santuari de *
Antic nom de l’actual santuari de Cura.
Randa, massís de
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Randa, Escola de
(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)
Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.
En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).
El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.
Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.
Randa
Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa.
Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja el segle XV (el 1595 tenia 12 cases).
L’església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d’un intent frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913.
Ranch i Fuster, Eduard
(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)
Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.
Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.
