(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)
Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.
Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).
La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)
Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.
Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)
Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.
Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.
El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.
(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)
Eclesiàstic. Franciscà.
Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
(Illes Balears, segle XX)
Títol concedit el 1904, pel papa Pius X, a Bartomeu Joan i Ribas, industrial mallorquí.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
Antic lloc, esmentat encara el segle XIX.
(Madrid, 1596/97 – València, 1628)
Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.
És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.
