Masia de la parròquia, a l’esquerra del riu d’Arinsal, prop d’Erts.
Ribafeta, mas de
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Riba d’Ebre, marquesat de
(Catalunya, segle XVII)
Títol concedit el 1693 a Josep Serra i Dòria, únic titular.
Riba, la * -varis geo-
la Riba * (Elna, Rosselló) Veure> Sant Martí de la Riba (masia i antiga església).
la Riba * (les Llosses, Ripollès) Veure> Sant Esteve de la Riba (església i antiga parròquia).
la Riba * (Lluçà, Osona) Veure> Sant Climent de la Riba (església i masia).
la Riba * (Millars, Rosselló) Veure> Sant Martí de la Riba (antiga granja).
Riard * -Rosselló-
Veure> Rard (antic castell i terme).
Riambau, Joan
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)
Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).
És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.
Riambau, Francesc
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)
Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo.
Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez. El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari.
L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.
Rialbo, el -Ribagorça-
(o barranc de Llert, o de Sant Adrià) Riu, afluent esquerrà de l’Éssera, dins de la comarca. Neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp, s’uneix al seu col·lector, aigua avall de Campo.
Rialb, el -Andorra-
Curs d’aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el port de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt.
Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino.
Rià -Conflent-
Poble (382 m alt) i cap del municipi. Es divideix en dos sectors; l’antic, dit la Lliça, és situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera de Callau, coronat per les runes de l’antic castell de Rià (esmentat ja el 1194), i el barri del Pont de Rià, és a la dreta de la Tet (els dos nuclis són units pel pont de na Bernada), on foren construïts els alts forns.
Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà.
Ria -Camp de Túria-
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Despoblat de l’antic terme de Serra de la Calderona.
Antic lloc de moriscs, despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del segle XVII. En resta una torre en ruïnes.
