(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília.
Sanç de Sicília
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sanç de Mallorca
(Illes Balears, segle XIV)
Segon fill natural de l’infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló.
Sanç d’Aragó i d’Entença
(Saragossa, Aragó, octubre 1327)
Setè fill de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d’Entença.
Morí al poc de néixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 20 del mateix mes.
Sanç, Pere Lluís
(València, segle XVI)
Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria.
Per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del segle XVI.
Sanç, Josep
(Perpinyà, segle XVIII – Catalunya Nord, segle XIX)
Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s’establí a París. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.
Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité.
Sanç, Joan
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)
Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.
Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.
Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.
És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.
Sanç, Hipòlit
(Xàtiva, Costera, segle XVI)
Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).
Sanç, Arnau
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1458 era governador del Castell Nou de Nàpols. Quan morí el rei, fou el qui n’informà el papa Calixt III.
Sanç, alqueria de * -Alcoià-
Veure> l’Alqueria de Sanç (antic llogaret).
Sanç -Marina Baixa-
Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà.
