(València ?, segle XVI – Sàsser, Itàlia, 1625)
Polític. Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma. Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip II de Catalunya.
Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya (1623-25). Combaté el bandolerisme del cap del Logudor. Morí en el càrrec.
(València, 9 juliol 1853 – 4 març 1893)
Erudit. Doctor en dret (1878), fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg. Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana. Col·laborà a “Revista de Valencia”, “Valencia Ilustrada” i altres periòdics.
Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos (1882), Retratos de alicantinos ilustres (1892), Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí (1890), Los limoncillos de Sagunto (1885) i Noticias de Pep de l’Horta. Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de València i acadèmic de Sant Carles.
(País Valencià, segle XIX)
Agrònom. Publicà alguns estudis d’interès sobre temes agrícoles, com el titulat Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833).
(Maó, Menorca, 1940 – )
Pintor i gravador. Fill de Joan Vives i Llull. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià estudis a Florència (1972-73), becat per la Fundació March.
Conrea la pintura i el gravat -natures mortes i paisatges- dins un concepte nítid i estàtic proper al Novecento italià. Ha exposat individualment des del 1964, Palma (1968), Zuric (1970), Barcelona (1973 i 1975), etc.
Veure> Joan Lluís Vives i Marc (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).
(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1654)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640.
És autor de l’obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.
(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.
Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).
(o Jardins del Real) Jardí municipal de la ciutat, establert als terrenys de l’antic palau reial (el Real de València), que des del 1906 havien servit de plançoneda municipal.
Ocupen unes 4 ha.
Despoblat. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.
(País Valencià, segle XIX – )
Títol concedit el 1851 a Ramona Zarzuela, olim d’Agulló i Verges, per indemnitzar-la de la pèrdua de les jurisdiccions baronials sobre Viver, el Toro, Caudiel, Novaliches, Xèrica, Pina i Barraques, que havia heretat dels seus avantpassats.
Ha passat als Martínez-Agulló.
Dades dels Països Catalans 