Arxiu d'etiquetes: Granollers (bio)

Garrell i Escorsell, Esteve

(Granollers, Vallès Oriental, segle XIX – Catalunya, segle XX)

Escriptor. És autor del poema titulat L’aplec del Remei.

El 1913 estrenà l’obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d’altres obres teatrals.

Daví i Güell, Domènec

(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)

Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).

Maluquer i Salvador, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)

Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.

Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.

Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).

Llobet i Palaus, Martí

(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)

Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.

Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.

Lleget i Colomer, Màrius

(Granollers, Vallès Oriental, 22 octubre 1917 – Barcelona, 31 juliol 1988)

Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines.

És autor de l’opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

Joseph i Mayol, Miquel

(Granollers, Vallès Oriental, 7 setembre 1903 – Panamà, 3 gener 1983)

Impressor, escriptor i cineasta. Fundà diversos periòdics (“Diari de Granollers”, “Revista de la Llar”). Rodà dos curtmetratges sobre Joan de Serrallonga i sobre Elx. Durant la guerra civil pertanyé al Consell de Cinema (1936).

És autor de Iberoamèrica, continent de l’esperança (1969), La impremta del meu pare (El regionalisme a la comarca) (1970), El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971) i Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974).

Jonch i Cuspinera, Antoni

(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)

Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.

Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).

Joanich i March, Francesc

(Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)

Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l’Acadèmia de Medicina.

Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854.

Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).

Jaume i Andreu, Felip

(Granollers, Vallès Oriental, 1727 – Montserrat, Bages, 1770)

Músic. Deixeble de Benet Esteve a l’escolania de Montserrat. Ingressà al monestir el 1743.

Compongué obres notables, de les quals destaca la Tèrcia, a sis veus amb acompanyament instrumental.

Sembla que fou professor d’Antoni Soler.

Huguet i Serratacó, Emili

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.