(Okhrida, Macedònia, 1328 – Illes Balears, 1377)
(o Lleó Grec) Metge i comentarista jueu. Fou nomenat metge reial el 1354.
Escriví un super-comentari bíblic a Ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon.
De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari (1375) i la subhasta (1377); per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals.
(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)
Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.
El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.
El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.
(Holanda, segle XVIII – València, 1777)
Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí.
(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)
Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.
S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).
(Dublín, Irlanda, 1798 – Panticosa, Osca, 6 setembre 1858)
Comerciant. Juntament amb els seus fills Enric i Frederic Trènor i Buccelli, fundà a València una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
També fou el pare de Tomàs Trènor i Buccelli.
(Alemanya, segle XV – València, després 1497)
Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494.
El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.
(Alemanya, segle XV – València, 1490)
Llibreter. Establert a València, on apareix documentat des del 1486.
És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis (1486) i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís.
Convingué amb Nicolau Spindeler (1489) la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya.
(Nàpols, Itàlia, 12 juny 1634 – Alacant, 29 maig 1695)
Pintor. Membre d’una família d’artistes. Introduït a l’art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes.
Artista destacat dins l’escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes.
(Romania, 1884 – Tarragona, 1971)
Pintor. Anà a Mallorca cap al 1940 i s’hi establí (Pollença, Deià i el Terreno).
Pintava grans composicions al·legòriques, religioses, de traç i dibuix d’influència bizantina, amb colors vius i amb predomini dels blancs. Feia una pintura simbòlica, dins un cert fauvisme.
Conreà també el retrat, amb una gran profunditat psicològica de concepció i una forma original estructurada, i donà més importància al color que a la línia.
Fou el pare de la també pintora Florita Macedonski.
(Ostende, Bèlgica, vers 1680 – Múrcia, 14 abril 1746)
Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Ramon Llull.
Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l’Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1742).
Dades dels Països Catalans 