(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)
Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.
És representat a molts museus del món.
(Basilea, Alemanya, segle XV – València, segle XVI)
Impressor. Establert a València cap al 1494.
Publicà obres en castellà (Cancionero general, d’Hernando del Castillo) i en català (Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis; Sinonímia, de J. Amiguet; Cobles de la Verge Maria).
(Duneane, Irlanda, 20 desembre 1662 – Maó, Menorca, 31 desembre 1736)
Militar i governador britànic de Menorca (1713-25 i 1730-36). Participà a la batalla d’Almansa, durant la guerra de Successió, i ocupà, amb el duc d’Argyle, Menorca.
Com a governador menorquí impulsà diverses transformacions: dessecació dels aiguamolls de la colàrsega del port de Maó (1713), construcció de la carretera de Ciutadella a Maó, conegut com a camí d’en Kane (1713-20), trasllat de la capital de Ciutadella a Maó, expulsió dels clergues mallorquins (1721), aplicació del primer cens rigorós (1723), etc.
En el camp econòmic, introduí noves races ovines i bovines, reformà els pesos i les mesures i augmentà la superfície de conreu de les vinyes i dels arbres fruiters.
(Xipre, segle XIII – Mallorca ? , 1315)
Segona muller de Ferran de Mallorca i mare de Ferran de Mallorca i d’Ibelin.
(Viena, Àustria, 1883 – Palma de Mallorca, 23 setembre 1963)
Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca.
Pintà a l’oli i es destacà, sobretot, amb l’aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens que tingueren molt d’èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.
(Budapest, Hongria, 14 abril 1906 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 11 desembre 1976)
Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos.
Residí a Eivissa d’ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats.
Fou protagonista de diverses novel·les i d’una pel·lícula d’Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).
(Londres, Anglaterra, 10 abril 1908 – Llucmajor, Mallorca, 27 gener 1964)
Pintor i col·leccionista. Era membre de l’agència d’espionatge britànica MI5. Residí a Mallorca vint-i-nou anys.
Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica. Donà una visió de Mallorca molt personal. Exposà a Palma de Mallorca, Madrid, Nova York, etc.
Era col·leccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya; la col·lecció de gravats que tenia d’aquest darrer és avui al Museo del Prado.
(Bohèmia, Alemanya, vers 1743 – València ?, 1803)
Escultor. Resident d’infant a València, es formà amb Ignasi Vergara.
Autor de les estàtues de la façana de l’església parroquial de Xest, d’una Pietat de l’església de Teulada, d’un retaule de Sant Nicolau de València i d’unes estàtues de l’antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l’església de San Juan.
Fou acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando.
(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)
Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.
Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.
(Magúncia, Alemanya, 17 gener 1909 – Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 7 febrer 1972)
Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista.
Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics.
Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans.
Dades dels Països Catalans 