(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Antic terme, actualment masia, al nord-est de la vila, esmentat ja el 993.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Antic terme, actualment masia, al nord-est de la vila, esmentat ja el 993.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 – 3 agost 2009)
Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina.
És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers (1955-66) i del monument als bombers de Barcelona (1967).
Ha guanyat diversos premis.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, segle XVII – Moià, Moianès, segle XVII)
Escultor. Residí generalment a Moià. Les seves obres més conegudes, realitzades el 1629 i 1630, foren el sagrari i l’altar major de l’església de Sant Joan de Matadepera.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)
Periodista. Corresponsal de diaris anglesos i nord-americans, col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.
Fou un tertulià assidu dels Quatre Gats.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Mas, uns 4 km al nord-oest de la vila, dalt la carena del Montmajor, anomenat també massís del Farell.
(Caldes de Montbui / Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)
Pas de la carretera de Granollers a Caldes de Montbui, situat a la línia divisòria de les aigües de les rieres de Caldes i de Tenes.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)
Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d’agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).
L’any 2005 la diputació de Barcelona i la Generalitat signaren un pla per convertir-la en estació experimental agrària i que fos la nova seu de l’IRTA.
(Monmouth, Gal·les, 1831 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 10 gener 1894)
Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863. El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat.
Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn. El 1870 edità la revista “La Aurora de Gracia”, i el 1875 “La Estrella de Gracia”, per als infants.
La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth.
Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.
(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)
Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.
A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.
Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.
Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.
(Balaguer, Noguera, 26 gener 1775 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856)
Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840).
Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).