Arxiu d'etiquetes: 1730

Togores i d’Olesa, Francesc de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)

Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.

Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.

Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

Sánchez, Miquel

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)

Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d’obres religioses.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Fos, Joaquim Manuel

Deixa un comentari

(València, octubre 1730 – agost 1789)

Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.

Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.

Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.

Font, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol concedit per l’emperador Carles III el 1730 a Francesc de Font, únic titular.

Emperador i Pichó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)

Poeta. Jesuïta (1745), arran de l’expulsió de l’orde (1767) s’exilià a Ferrara.

És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d’un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III de Borbó per la pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.

Domingo i Ramoín, Maties

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans, segle XVII – País Valencià, 1730)

Doctor en medicina i escriptor. Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València.

Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán, publicà Breve defensorio de una receta, en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila (1684), Disputatio de variolis et morbillis, cum quaestione appendice de peste (1685) i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo “cascarilla”, in curatione tertianae et quartanae (1682).

Cardona-Borja i d’Erill, Josep Folc de

1 Resposta

(València, vers 1650 – Viena, Àustria, 1730)

(conegut també per Sanç Roís de Liori)  Militar i polític. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou. Fou el primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles III d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V de Borbó el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa.

Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica.

També l’acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d’Alacant i l’organització d’un exèrcit permanent.

Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l’acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s’acollí a l’amnistia de l’any 1725 i morí a l’exili. La seva descendència restà a Àustria.

Botellas i Bisbal, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)

Sacerdot i escriptor.

Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.

Bordoi i Frau, Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1730 – 1792)

Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca.

Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”.