Arxiu d'etiquetes: 1730

Domingo i Ramoín, Maties

Deixa un comentari

(Alpont, Serrans, segle XVII – País Valencià, 1730)

Doctor en medicina i escriptor. Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València.

Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán, publicà Breve defensorio de una receta, en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila (1684), Disputatio de variolis et morbillis, cum quaestione appendice de peste (1685) i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo “cascarilla”, in curatione tertianae et quartanae (1682).

Cardona-Borja i d’Erill, Josep Folc de

1 Resposta

(València, vers 1650 – Viena, Àustria, 1730)

(conegut també per Sanç Roís de Liori)  Militar i polític. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou. Fou el primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles III d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V de Borbó el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa.

Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica.

També l’acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d’Alacant i l’organització d’un exèrcit permanent.

Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l’acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s’acollí a l’amnistia de l’any 1725 i morí a l’exili. La seva descendència restà a Àustria.

Botellas i Bisbal, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)

Sacerdot i escriptor.

Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.

Bordoi i Frau, Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1730 – 1792)

Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca.

Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”.

Anglès i Herrero, Rafael

1 Resposta

(Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 9 febrer 1816)

Compositor. Organista de la catedral de València des del febrer de 1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià.

Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn.

A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.

Julià i de Pagès, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, vers 1730 – Itàlia, segle XVIII)

Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia.

Destacà pels seus escrits filosòfics.

Illa, Salvador

Deixa un comentari

(Polinyà, Vallès Occidental, segle XVII – Escaladei, Priorat, 1730)

Cartoixà. Prengué l’hàbit a la monestir de Scala-Dei el 1684.

Es dedicà a l’escultura. Esculpí i tallà diverses imatges per a l’església del seu monestir.

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Duran i Pejoán, Josep

3 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, vers 1730 – Barcelona, 24 gener 1802)

Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l’església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu.

Autor d’oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.

Dou i de Bassols, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1730 – 1802)

Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.

Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.