Arxiu d'etiquetes: 1686

Mercader i de Cervelló, Gaspar

5 Respostes

(València, 1656 – 1686)

Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.

Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.

Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII)  Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.

Llinares, Francesc

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)

Arquitecte. Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d’Albacete, fou l’autor de la construcció de l’esmentat convent (acabat el 1672).

Linares, Francesc

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)

Arquitecte. Ingressà com a llec a l’orde franciscà.

Escriví una obra sobre el convent franciscà d’Albacete.

Gumilla i Moragues, Josep

Deixa un comentari

(Càrcer, Ribera Alta, 3 maig 1686 – Los Llanos, Veneçuela, 16 juliol 1750)

Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l’Orinoco, estudià la història natural d’aquella regió.

Escriví El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741).

Gavaldà, Francesc

1 Resposta

(València, 1618 – 1686)

Eclesiàstic i escriptor. Dominicà (1633), fou professor de teologia, teòleg, consultor del bisbe de Vic Francesc Crespí de Valldaura i prior del convent de València (1666).

Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València (1651), una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos (1651) i una Vida de sant Vicent Ferrer (1668).

Benagiar, comtat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – )

Títol atorgat el 1686 a Alfons-Antoni Tous de Monsalve i Mesía de Figueroa, alcalde major de Sevilla i cavaller de Santiago.

El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O’Neill (1847).

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Copons i de Tamarit, Felip de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Rosselló, 1686)

Polític. Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig. Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la Guerra dels Segadors fou partidari de França.

Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès: el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu nét Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms (1715-86), des del 1748.

Borbó-Condé, Lluís II de

3 Respostes

(París, França, 8 setembre 1621 – Fontainebleau, França, 11 desembre 1686)

Noble i militar.

Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV (1647).

Ressentit pel poder de Mazzarino passà al servei d’Espanya; conquerí Rocroi i obtingué la victòria de València (1656) sobre els francesos.