(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Jurisdicció concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.
Tavi, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1397
Escrivà, Andreu Guillem -varis-
Andreu Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1329/31) Fill segon d’Arnau d’Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Agres. Era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill:
Andreu Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347) Fill de l’anterior. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere III el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de la Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d’Artés (País Valencià, segle XIV – 1379) Senyor d’Agres. Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. El seu fill i successor fou:
Andreu Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1397) Baró d’Agres. L’any 1384 fou hereu universal d’Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana d’Aragó i d’Armanyac el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el Caçador el 1390, càrrec que li confirmà Martí I l’Humà el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.
Boixadors, Ramon de -segle XIV-
(País Valencià, segle XIV)
Fill de l’almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor).
Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere III el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354.
Fou el pare d’Alamanda de Boixadors i de:
Teresa de Boixadors (País Valencià, segle XIV) Muller de Berenguer Arnau (II) de Cervelló, baró de la Llacuna.
Berenguer de Boixadors (País Valencià, segle XIV – abans 1397) Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Berenguer fou el pare de:
Joan de Boixadors (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.
Llobera i Garró, Joan de
(Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 2 setembre 1454)
Mercader. Germà de Bartomeu i fill de Joan de Llobera, del qual fou declarat hereu universal dels seus béns.
Adquirí el castell de Vallferosa, i donà suport a diverses operacions financeres i comercials de la Generalitat. Fou membre del govern municipal com a representant de la Biga, i també cònsol dels catalans a Nàpols.
Fou arrendatari del dret de marques entre la corona de Catalunya-Aragó i França, així com dels drets de la bolla de plom i de cera per part de la Generalitat de Catalunya al comtat de Prades.
Joan, Pere (I)
(Tarragona ?, 1394/97 – Catalunya, després 1458)
Escultor. Fill de Jordi Joan, i germà d’Antoni. El més important de la Catalunya del segle XV. La gran qualitat formal de la seva obra és posada al servei de l’expressió del món interior. Recull la tradició de l’escultura catalana dels segles XIV i XV i, coneixedor dels corrents artístics de l’època es decantà pel corrent franco-flamenc, que aplicà amb un realisme extraordinari.
Entre el 1416 i el 1418 féu la decoració de la portalada del jardí de la diputació de Barcelona i el medalló que en presideix la façana, amb la representació de sant Jordi matant el drac, on es manifesta com un artista ja format i de vigorosa execució. Realitzà la primera clau de volta després del cimbori a la nau central de la seu de Barcelona amb la imatge de déu Pare l’any 1418.
Se li encarregà, a instàncies de l’arquebisbe Dalmau de Mur, el retaule de santa Tecla de la catedral tarragonina (1426-33), obra mestra de l’escultura gòtica catalana del segle XV. El 1434 començà el retaule de la catedral de Saragossa, també per encàrrec de Dalmau de Mur, aleshores arquebisbe d’aquesta ciutat, del qual es conserven el basament, la predel·la i quatre muntants al cos superior.
El 1450 Alfons IV el Magnànim el cridà a Nàpols, on treballà en la decoració del Castell Nou, construït per Guillem Sagrera, fins al 1458, encara que no es pot precisar quines obres hi va fer.
Franc, Narcís
(Barcelona, segle XIV – abans 1397)
Mercader. El 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya.
Traduí per primera vegada al català el Corbatxo de Boccaccio, força defectuosa i amb molts italianismes de lèxic i sintaxi.
En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar. Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B. Moll.
Corretja, orde de la
(Catalunya, 1397 – segle XV)
Orde religiós, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I l’Humà. Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones.
En foren titulars Ferrer d’Abella (1397), Jaume de Prades (1400) i Pere de Torrelles (1408), i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl (1397), i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova (1399).
Dades dels Països Catalans 