Arxiu d'etiquetes: 1363

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Jofré, Joan Gilabert

3 Respostes

(València, 1363 – el Puig, Horta, 1417)

Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

Promogué l’Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats.

Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants.

Esquiva de Lusignan

3 Respostes

(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)

Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.

L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.

Ferran (II) d’Aragó i de Castella -1329/63-

21 Respostes

(València, 11 desembre 1329 – Castelló de la Plana, 16 juliol 1363)

Infant d’Aragó. Fill d’Alfons III de Catalunya i d’Elionor de Castella. El 1330 rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, de nova creació, i altres donacions al regne de València. Pretendent al tron català, va haver de fugir a Castella (1335) davant l’hostilitat general.

El 1347 fou el cap de la revolta de la Unió aragonesa i valenciana de nobles contra el seu germanastre Pere III el Cerimoniós, va ésser derrotat i empresonat a la batalla d’Épila (1348), però, a instàncies dels castellans, fou alliberat i retornà a Castella.

A la Guerra dels Dos Peres, posà la regió d’Alacant–Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quant, l’any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat. Pere I, com a reacció, feu matar la seva mare i el seu germà Joan.

El 1349 es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. Enfrontat amb Pere III per motius econòmics, va morir lluitant contra Enric de Trastàmara, l’algutzir del rei. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d’Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.

Collell, Antoni de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Illes Balears ?, 1363)

Prelat. Fou ardiaca de la seu de Barcelona. El 1349 fou nomenat bisbe de Mallorca pel papa Climent VI.

Estigué en bones relacions amb Pere III el Cerimoniós.

Marquet i Marc -germans-

Eren fills de Bonanat Marquet. 

Ramon Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV – 1358)  Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Priora del monestir de Sant Damià.

Tomàs Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:

  • Tomàs Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – vers 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1413) que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou el pare de Joan Marquet (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) i d’Antoni Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Era conseller de Càller el 1433.
  • Ramon Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. A la mort del seu germà, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Muller de Ramon Desbosc.

Maria I de Sicília i d’Aragó

(Catània, Itàlia, 2 juliol 1363 – Lentini, Itàlia, 25 maig 1401)

Reina de Sicília (1377-1401). Única filla de Frederic III de Sicília i de Constança d’Aragó i néta per part de mare de Pere III de Catalunya.

Succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d‘Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més.

El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya (1382), fins que fou portada a Catalunya, el 1384.

Fracassat el projecte de casar-la amb l’infant Joan, per la tenaç oposició d’aquest, el rei Pere la destinà al seu nét Martí, fill de l’infant Martí. El tracte es clogué el 1386, però el matrimoni no s’efectuà, a causa de la poca edat del nuvi, fins el 1392, poc abans de la partença de l’estol reunit per l’infant Martí per reinstaurar la nora i el fill a Sicília (1392).

Tingué només un fill, Pere, mort petit (1400), per la qual cosa deixà hereu del regne el seu marit.

Llull, Romeu -iniciador llinatge-

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1362/63)

Fou l’iniciador de la genealogia del llinatge.

Segurament fou conseller en cap de Barcelona el 1348.

Casat amb Caterina, fou pare de Joan Llull.

Constança d’Aragó i de Navarra

13 Respostes

(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)

Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.

Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.

Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.

Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.

El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.