Arxiu d'etiquetes: 1363

Maça, Balasc (I)

1 Resposta

(Aragó, segle XIII)

Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.

Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:

Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII)  Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:

Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325)  Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:

Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363)  Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.

Jofré, Joan Gilabert

2 Respostes

(València, 1363 – el Puig, Horta, 1417)

Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

Promogué l’Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats.

Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants.

Esquiva de Lusignan

3 Respostes

(Xipre, segle XIV – Nicòsia, Xipre, 1363)

Filla del rei Hug IV de Xipre. El 1338 es casà amb Ferran de Mallorca, vescomte d’Omeladès, fill de l’homònim mort a la batalla de la Manolada i d’Isabel d’Ibelin.

L’hostilitat entre sogre i gendre deixà Ferran gairebé com un presoner del rei. El captiu acabà fugint i Esquiva restà amb una filla d’ambdós, anomenada Alisa, la qual es casà amb Felip d’Ibelin d’Arsur, i dugué una vida tumultuosa.

Ferran (II) d’Aragó i de Castella -1329/63-

21 Respostes

(València, 11 desembre 1329 – Castelló de la Plana, 16 juliol 1363)

Infant d’Aragó. Fill d’Alfons III de Catalunya i d’Elionor de Castella. El 1330 rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, de nova creació, i altres donacions al regne de València. Pretendent al tron català, va haver de fugir a Castella (1335) davant l’hostilitat general.

El 1347 fou el cap de la revolta de la Unió aragonesa i valenciana de nobles contra el seu germanastre Pere III el Cerimoniós, va ésser derrotat i empresonat a la batalla d’Épila (1348), però, a instàncies dels castellans, fou alliberat i retornà a Castella.

A la Guerra dels Dos Peres, posà la regió d’Alacant–Oriola a mans de Pere I de Castella (1356) i intentà de ressuscitar la Unió a València, però ningú no el seguí; i quant, l’any següent, Alacant fou ocupat per les forces de Pere III, es passà al seu costat. Pere I, com a reacció, feu matar la seva mare i el seu germà Joan.

El 1349 es casà amb Maria de Portugal, de la qual no tingué fills. Enfrontat amb Pere III per motius econòmics, va morir lluitant contra Enric de Trastàmara, l’algutzir del rei. Heretà els seus béns el seu nebot, el comte Pere II d’Urgell, però, a la seva mort, els marquesats de Tortosa i Camarasa es reintegraren a la corona.

Collell, Antoni de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Illes Balears ?, 1363)

Prelat. Fou ardiaca de la seu de Barcelona. El 1349 fou nomenat bisbe de Mallorca pel papa Climent VI.

Estigué en bones relacions amb Pere III el Cerimoniós.

Llull, Romeu -iniciador llinatge-

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1362/63)

Fou l’iniciador de la genealogia del llinatge.

Segurament fou conseller en cap de Barcelona el 1348.

Casat amb Caterina, fou pare de Joan Llull.

Constança d’Aragó i de Navarra

11 Respostes

(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)

Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.

Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.

Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.

Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.

El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.